L'oposició de l'oposició

Només han passat sis mesos des que Mariano Rajoy va pujar a la tribuna del Congrés per mofar-se del candidat «bluf» Pedro Sánchez, encapçalant un pacte amb Ciutadans tan fals com el dels «toros de Guisando». Aleshores el president en funcions no podia concebre que el líder socialista tingués la barra de sotmetre’s a una investidura perduda per endavant. La cruel i florida sornegueria de l’aspirant no ha sobreviscut a la contumàcia de l’aritmètica parlamentària, que l’ha abocat a tornar a l’escenari de les seves bromes per patir una situació idèntica.

Amb la moderació que imposen les adverses circumstàncies, Rajoy presenta la seva renovació a la Moncloa com una conseqüència lògica i ineludible de tres fets igualment ineluctables: «Espanya necessita un Govern eficaç amb urgència; els espanyols han assenyalat amb claredat la seva preferència pel PP; i no hi ha cap alternativa viable». Resignin-se, rendeixin-se a l’evidencia, deposin la seva actitud, va venir a dir mirant de cua d’ull la bancada socialista.

Honra sense vaixells

Notícies relacionades

Rajoy alerta de "greus" conseqüències si Espanya segueix sense Govern

El debat d'investidura de Mariano Rajoy, en directe

Entre les greus «conseqüències» que suposaria prolongar aquests 300 dies llargs de desgovern, el president ressalta el risc que la Comissió Europea multi Espanya per incomplir els seus compromisos de reducció del dèficit. Li ha passat per alt recordar que el seu Govern ha ultrapassat any rere any els objectius fixats per Brussel·les, que si ara té la temptació d’imposar sancions és a causa d’unes rebaixes fiscals aprovades per raons estrictament electoralistes. Detalls menors.

Ben al contrari, Rajoy promet futures baixades d’impostos i es vanta de la seva gestió econòmica i social, alhora que emplaça el PSOE a beneir-les, mitjançant una abstenció. Perquè aquest, i cap altre, era l’objectiu de la seva compareixença: erigir-se des del Govern en funcions en oposició de l’oposició, bé per forçar Sánchez a posar-se de genolls, bé per carregar-se de raons amb vista a la pròxima campanya electoral. Només així s’entén, per cert, que ni tan sols cités pel seu nom Albert Rivera, el soci que li ha ofert els 32 vots que requeria per caure amb honra, encara que sense vaixells.