Les ciutats i el futur energètic

Sovint oblidem que el nostre futur energètic està lligat de manera ineludible al de les ciutats. I és que les concentracions urbanes, els seus edificis, sistemes de transport, indústries i infraestructures energètiques, tenen un enorme pes i influència en l'ús global de l'energia. N'hi ha prou de recordar que el 2015 les ciutats albergaven més de la meitat de la població del planeta (3.900 milions de persones), i generaven al voltant del 80% del PIB mundial (111 bilions de dòlars), de manera que prop de dues terceres parts de la demanda global d'energia primària i el 70% del total de les emissions de CO2 relacionades amb l'energia es concentraven en aquestes àrees.

Uns paràmetres que estan cridats a evolucionar a l'alça. D'aquesta manera, per al 2050 les previsions apunten que el nombre d'urbanites s'haurà incrementat en un 62%, i en totalitzarà 6.300 milions (cosa que representarà al voltant de dos terços de la població mundial), mentre que el PIB de les ciutats creixerà més d'un 200% fins a arribar als 337 bilions de dòlars (xifra que s'aproximarà al 84% del total mundial). Igualment, les projeccions en l'horitzó del 2050 ens diuen que si continuem amb l'actual sistema energètic, sense canvis dràstics (cosa que cap a finals d'aquest segle podria conduir a un augment de la temperatura mitjana global respecte als nivells preindustrials pròxim als 4SDgr C), la demanda urbana d'energia primària ja representarà un 66% del total mundial, mentre que les emissions de CO2 derivades de l'ús de l'energia en ciutats augmentarien en gairebé un 50%.

És clar, doncs, que les ciutats han de situar-se en el cor de la transició cap al nou model energètic que el món persegueix, particularment després del tret de sortida que suposa l'acord en matèria de lluita contra el canvi climàtic subscrit a París el desembre del 2015 (COP21).

Aquesta transició passa pel desenvolupament de sistemes urbans energèticament sostenibles, entenent aquests com aquells capaços de cobrir eficientment la demanda dels serveis energètics, compatibilitzant aquesta tasca amb tres objectius més irrenunciables. Primer, la protecció del medi ambient, incloent-hi la mitigació del canvi climàtic, la reducció de la pol·lució atmosfèrica i l'optimització de l'ús dels recursos naturals. Segon, la millora de la seguretat i la resiliència de les infraestructures energètiques enfront de possibles shocks externs relacionats amb l'escalfament global, l'evolució dels preus i/o la geopolítica. I tercer, la consecució d'un nivell més elevat de benestar i desenvolupament de la població, tant econòmic com humà.

En realitat, no hauríem de contemplar les ciutats tan sols des de la perspectiva dels desafiaments futurs que plantegen. També hem de ser conscients de les oportunitats que ofereixen com a catalitzadores de l'evolució cap a un increment de la sostenibilitat del sistema energètic global.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En primer lloc, perquè els centres urbans poden actuar com a impulsors de la innovació. De fet, ja hi ha nombrosos exemples de ciutats que estan desenvolupant el rol de verdaders laboratoris en el camp de les tecnologies energètiques netes i l'eficiència, així com en el de les polítiques necessàries per a la seva implementació i desenvolupament, cosa que possibilita que les experiències d'èxit poden ser replicades, en més o menys grau, en altres llocs. A més, els projectes pilot i de demostració en àrees urbanes representen una bona oportunitat per al foment d'iniciatives publicoprivades. Aquestes solen resultar profitoses, tant per a les ciutats com per a les empreses, ja que permeten a aquestes últimes provar, millorar i comercialitzar noves tecnologies, a canvi de sufragar part dels costos d'inversió, estimular l'economia local i crear ocupació. Per una altra part, no podem passar per alt que les ciutats són un element clau a l'hora de millorar la seguretat energètica i la resiliència dels estats, donat el seu elevat pes específic pel que respecta a la demanda energètica, l'activitat econòmica i la concentració d'infraestructures.

En qualsevol cas, convé recordar que no hi ha una plantilla predeterminada a l'hora de dissenyar un sistema urbà energèticament sostenible. Aquest disseny s'ha de fonamentar en una anàlisi integrada i a la vegada detallada d'almenys set variables: nivell de renda, densitat de població, característiques del parc d'edificis, edat de les infraestructures, disponibilitat de terreny, estructura econòmica i condicions climàtiques. Si no disposem d'aquest tipus d'estudi i del consegüent pla d'acció a llarg termini, serà difícil que qualsevol actuació puntual no generi sospites d'interessos ocults de naturalesa especulativa i/o electoralista-populista.