A França se l'estima

Harlan Coben és un escriptor nord-americà que publica uns thrillers apassionants que, això sí, s’obliden al cap de 10 minuts de llegir-los (mirem-ho pel costat bo: hi podem tornar al cap d’un temps i passar-ho tan bé com el primera cop). Aquí els editava RBA –jo mateix en vaig traduir dos, Atrapados i Quédate a mi lado–, que fins i tot li va concedir el seu ben dotat premi anual a la millor novel·la negra, però sembla que s’hagin oblidat d’ell, ja que les seves últimes quatre obres (Six years, Missing you, The stranger i Fool me once) segueixen inèdites a Espanya.

Al seu país natal, el senyor Coben ven els llibres com xurros, però per motius incomprensibles, tenint en compte com són de trepidants les seves trames, mai ha sigut adaptat al cine o a la televisió. Sort que ens queden els francesos: el 2005, Guillaume Canet va fer una esplèndida adaptació de No se lo digas a nadie, i ara TVE està emetent una excel·lent minisèrie basada en Última oportunidad.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En tots dos casos, l’acció es va traslladar a França, i en el de la minisèrie, el metge protagonista s’ha transformat en una doctora, però tant a No se lo digas a nadie com a Última oportunidad, la fidelitat al text i al seu esperit és absoluta. I segons els dos capítols vistos fins ara, Última oportunidad és una d’aquelles sèries que més val no perdre’s. S’hauria agraït una mica d’informació per part de TVE, ja que jo mateix vaig començar a veure-la gairebé per casualitat, però potser això és demanar massa a un ens en crisi permanent des que José Luis Rodríguez Zapatero, aquell tros d’estadista, va decidir regalar la publicitat a les televisions.

Pel que fa a les novel·les de Harlan Coben, potser un altre editor espanyol se n’hauria de fer càrrec davant la desídia de RBA, la col·lecció de novel·la negra de la qual, exemplar quan la dirigia Anik Lapointe, llangueix des que aquesta va ser acomiadada i se’n va anar amb el seu bon criteri a Salamandra. I si els americans segueixen passant de Coben per al cine i la televisió, confiem en els francesos, l’actitud dels quals s’assembla molt a la de Hitchcok quan va decidir convertir en Vertigen l’estupenda novel·la De entre los muertos, de l’avui una mica oblidat tàndem Boileau-Narcejac.