Anar al contingut
L'alternativa, el referèndum

J M Prats

L'alternativa, el referèndum

Roger Palà

L'esquerra espanyola ha d'assumir que avui dia una consulta a Catalunya apareix com l'única fitxa que permetria desbloquejar en clau progressista el tauler polític

Des de la nit electoral del 26-J, la majoria d'analistes i mitjans de comunicació espanyols coincideixen en un diagnòstic: veient els resultats, tot condueix a un Govern de Mariano Rajoy amb el suport de Ciutadans i l'abstenció responsable del PSOE. És en part lògic que aquest sigui el discurs dominant, perquè van ser Rajoy i el PP els que van sortir més reforçats de la reedició electoral del juny. No obstant, a l'hora de formar Govern al final mana l'aritmètica. I la presidència de Rajoy amb la complicitat del PSOE no és l'única opció que, amb els números a la mà, hi hauria sobre la taula. Des del 26-J, com ja passava el 20-D, existeix a Espanya una majoria alternativa al PP. Una majoria que mira cap a l'esquerra i que podria portar Pedro Sánchez i el PSOE a la presidència del Govern. Aquesta alternativa passa per Catalunya i es diu referèndum.

La calculadora ho diu clar: un acord del PSOE, Units Podem i les seves confluències que compti amb el suport d'ERC i Convergència sumaria 173 diputats, quatre més dels que sumen PP i Ciutadans i a tres de la majoria absoluta. Si el PNB s'hi sumés, aquesta hipotètica aliança de les esquerres amb el sobiranisme arribaria a la majoria absoluta. Però només amb l'abstenció dels nacionalistes bascos seria suficient per garantir la investidura de Sánchez, perquè el PP i C's sumen 169 diputats. Encara que tot és possible, és poc probable que el PNB sumés el seu no a la dreta espanyola per evitar un acord d'aquest tipus, i més encara quan pot necessitar el concurs del PSOE per governar Euskadi després del 25-S.

Sense complicació tècnica

L'acord del PSOE i Units Podem amb els sobiranistes catalans no tindria molta complicació tècnica. Tampoc requeriria una extenuant negociació a partir d'un llistat de demandes ple de contrapartides econòmiques. Va passar el temps de Pujol, Duran Lleida i la CiU que arribava a pactes de peix al cove amb socialistes i populars. La política catalana actual gravita bàsicament sobre l'eix del procés sobiranista i sobre com es concreta l'aspiració majoritària de la societat sobre el dret a decidir. Per aquest motiu, ERC i Convergència donarien els seus vots a Pedro Sánchez bàsicament a canvi de la celebració d'un referèndum a Catalunya. El referèndum és la peça que pot desbloquejar no només el tauler polític català, sinó també l'espanyol.

La realització d'un referèndum a Catalunya pot semblar una mesura impossible d'assumir per al PSOE i per a gran part de la societat espanyola. De fet, les dades del CIS mostren una tendència clara de la ciutadania de l'Estat en favor de models cada vegada més centralitzats. Però una cosa és estar a favor d'un Estat centralitzat, i una altra de diferent és oposar-se a debatre i fins i tot votar quin ha de ser el model d'Estat. Hi ha diverses enquestes que avalen que l'oposició a una hipotètica consulta catalana entre els espanyols no és tan monolítica com podria semblar. Segons un sondeig d'El Confidencial del desembre passat, un 40,7% dels ciutadans s'hi mostra a favor i un 50,4% hi estaria en contra. El suport entre els que es consideren d'esquerres o de centre rondaria per sobre del 65% i entre els votants del PSOE arribaria fins al 40%. Altres sondejos realitzats durant els últims temps aporten resultats similars.

El tema ja no és tabú

El referèndum va deixar de ser un tabú per a l'esquerra espanyola que representa Units Podem. No obstant, segueix sent-ho per al PSOE. És lògic, si tenim en compte la trajectòria cada vegada més centralista, si no directament espanyolista, de la formació encapçalada per Pedro Sánchez. Però si ho mirem amb certa perspectiva històrica, per al PSOE hauria de resultar assumible. Durant la Transició, el PSOE va fer un reconeixement explícit al dret a l'autodeterminació de les nacionalitats d'Espanya. Però no s'ha d'anar tan lluny. El mateix PSC recollia fins fa dos anys en el seu programa electoral la idea del referèndum acordat amb Espanya. La proposta va caure del programa el 27-S, però fins llavors havia sigut un dels seus punts estrella.

No obstant, semblaria que els més destacats líders i ideòlegs del PSOE prefereixen una abstenció que permeti la investidura de Rajoy abans que pactar amb els sobiranistes catalans. Però aquest pacte amb la dreta hauria de ser percebut com una opció profundament contranatural pels socialistes. Que el PSOE avali per activa o per passiva el Govern de la dreta retrògrada del PP, quan existeix una alternativa a l'esquerra, hauria de ser una font d'enormes contradiccions. ¿De veritat el PSOE prefereix deixar governar Rajoy i el PP quan existeix l'opció d'un executiu liderat per Pedro Sánchez que miri cap a l'esquerra? ¿ho volen així les bases del partit? ¿Algú ha consultat la militància socialista sobre aquest tema?

Inviable amb Ciutadans

És cert que existeix una altra opció de govern per al PSOE al marge d'una aliança amb els sobiranistes catalans. Aquesta opció passa per pressionar Units Podem per articular un tripartit amb Ciutadans. La suma d'aquestes tres forces arribaria a la majoria absoluta. Però aquesta fórmula presenta dos problemes. El primer, que Pedro Sánchez ja la va intentar després del 20-D i va fracassar davant la negativa rotunda d'Units Podem. I el segon, que per tornar a intentar-ho, Ciutadans hauria d'abandonar la seva aliança acabada d'estrenar amb el PP. El gripau d'Albert Rivera és difícil de pair per a Units Podem, en especial a Catalunya, important graner de vots de Pablo Iglesias a partir de l'aliança amb Ada Colau. En un context de dura competició entre En Comú Podem i ERC, una aliança de podemistes i comuns amb C's és gasolina per a l'independentisme català.

El 30 d'agost Rajoy es presentarà a un debat d'investidura del qual previsiblement sortirà derrotat. A partir d'aquí començaran dos mesos on les pressions polítiques aniran en totes direccions. Davant l'abisme d'unes terceres eleccions, tant el PSOE com Units Podem podrien veure's forçats a prendre decisions contranaturals. I ni l'abstenció responsable ni el tripartit ciutadà són descartables en aquests moments. Però cal preguntar-se si no seria més lògic per al PSOE explorar una alternativa a partir d'una aliança amb els sobiranistes catalans. L'esquerra espanyola ha d'assumir-ho: avui dia el referèndum és l'única fitxa que desbloqueja el tauler polític en clau progressista. Units Podem sembla tenir-ho clar. El PSOE, en canvi, emula davant els sobiranistes catalans la icona de Whatsapp del mico que no vol veure-hi, ni escoltar, ni parlar.

Si el PSOE vol evitar les terceres eleccions sense immolar-se en una gran coalició, hi ha alternativa. Ja hi era el 20-D del 2015, segueix existint el 26-J i molt probablement seguirà existint després d'unes hipotètiques terceres eleccions el 25-D del 2016. Aquesta alternativa es diu referèndum.