Energia malbaratada al Born

Les ferides mal tancades s’a­caben obrint i infectant. Sense ànim de mediar, per pròpia incompetència, en les discussions històriques que ha generat el projecte, un s’atreveix a afirmar que el debat sobre l’exposició projectada per l’Ajuntament de Barcelona al Born ha demostrat moltes coses, molt poques de bones. Una de les coses que ha acabat de confirmar és que la nostra capital, Barcelona, el nostre país, Catalunya, i el nostre Estat, Espanya, tenen molt camí per fer per suturar l’horrorosa ferida oberta pel franquisme. I fins ara no ho han fet per incapacitat, desinterès o, i aquí és on ens posem a tremolar, per convicció ideològica.

Si encara no ho han fet, i si la seva butxaca els ho permet, els recomano un viatget a Berlín. No els decebrà. I, si els interessa la història o senzillament conèixer l’horror que podem arribar a generar els humans, no es perdin el Memorial de les Víctimes de l’Holocaust. 

Notícies relacionades

El conflicte de l'estàtua de Franco al Born, últim episodi del mal clima entre ERC i Colau

El regidor de Paisatge Urbà titlla el pal amb la senyera del Born de "porno nacionalista provincià"

Només és un esborronador exemple de com Alemanya, els governants de la qual van arribar a la màxima expressió de la barbaritat i de la crueltat, exposa sense efectismes però amb tota la cruesa les conseqüències de l’horror nazi i ret tribut a les víctimes del criminal Hitler. Un exemple de memòria històrica. Una curiositat: ¿saben que recitar totes les víctimes mortes als camps d’extermini i una sinopsi de la seva biografia requeriria gairebé set anys? 

El franquisme encara cueja

Tenint fresc aquest exemple de compromís amb la memòria històrica, l’intercanvi d’improperis entre veus vinculades a ERC i a la resta de l’independentisme i els comuns sobre l’exposició que pretén col·locar una estàtua de Franco decapitat davant del Born sembla un malbaratament d’energia. Sense entrar en gustos, preferències ni (hi insisteixo, per incompetència pròpia) en qüestions de teoria històrica, els representants públics haurien d’aparcar la disputa electoralista (aquesta polèmica en fa massa tuf) i concentrar-se a reconèixer i retre tribut oficial a les víctimes de Franco i del franquisme (que encara cueja) i reparar el mal que han patit ells i els seus descendents.