El conflicte de l'estàtua de Franco al Born, últim episodi del mal clima entre ERC i Colau

Els republicans encapçalen el rebuig del sobiranisme a la instal·lació de l'obra, decapitada quan ja estava en un magatzem

Bosch, que va permetre a l'alcaldessa guanyar votacions decisives, marca distàncies des que BC va tancar el seu pacte amb el PSC

dcaminal34931778 producci   muntatge i desmuntatge de l exposici  franco vict160805185355

dcaminal34931778 producci muntatge i desmuntatge de l exposici franco vict160805185355

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Hi ha relacions que es deterioren sobtadament, i aquest és el cas d’ERC i Barcelona en Comú, que en uns mesos han passat de votar de la mà a estirar-se els cabells. L’últim episodi és el culebró d’estiu obert a compte de l’exposició  Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, prevista per l’ajuntament al Born per al pròxim octubre i que inclou la instal·lació al carrer de l’estàtua eqüestre de Franco que va fer Josep Viladomat (decapitada, com va ser trobada quan ja estava en un magatzem), i l’escultura Victòria, elaborada per Frederic Marès en homenatge a la victòria franquista en la guerra civil.

    No només ERC ha protestat: entitats i altres partits sobiranistes també han rebutjat la iniciativa. Però els republicans van ser els primers i els més combatius. De fet, el pols entre ERC i Barcelona en Comú sobre el Born va començar fa mesos, quan el govern municipal va expressar la seva voluntat de capgirar l’espai, fet que tant els republicans com CiU van veure com un intent de rebaixar la condició d’epicentre de la causa independentista de l’antic mercat.

    El president del grup d’ERC, Alfred Bosch, va emplaçar dimarts passat en un comunicat a replantejar la mostra, que va dir que seria viable en un país en què s’hagués «jutjat els botxins i enterrat les víctimes». Els diputats al Congrés Joan Tardà i Gabriel Rufián es van sumar a les protestes, com també va fer CiU, que va considerar que l’exposició ofenia les víctimes de la guerra civil i les del 1714.

    En els últims dies han proliferat les queixes. Una petició a Change.org recull firmes perquè l’estàtua no sigui ubicada davant el Born. Alguns dels que clamen contra els plans del consistori suggereixen que aquest vol exalçar Franco o denigrar el simbolisme independentista del Born. El govern municipal ha parlat per boca del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que ha defensat el projecte com una manera de fer «pedagogia».

    També entitats dedicades a la memòria han opinat. Primer ho va fer l’Amical Mauthausen, que va censurar que s’instal·lin monuments franquistes al carrer. L’Associació Catalana d’Expresos Polítics ho va fer ahir a través d’un comunicat que critica que altres parlin per ells i defensa l’exposició com una manera d’explicar la dictadura.

    Com a guinda del pastís, dijous va transcendir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, traslladarà els actes de la Diada a l’esplanada davant el Born que després acollirà les dues estàtues. Una decisió, diu la Generalitat, presa abans de la polèmica per la mostra.

EL PACTE

Notícies relacionades

Però més enllà d’aquesta història hi ha la de la ruptura entre ERC i Colau, que es remunta al maig, quan es va firmar el pacte de govern entre Barcelona en Comú i el PSC. Els quatre regidors socialistes van assumir places en el govern i els republicans, que ja havien anunciat que no hi entrarien i dels quals s’esperava que recolzessin l’alcaldessa en les votacions clau, van exhibir un enuig que va sorprendre BC.

    El verdader problema per a l’alcaldessa començarà després de l’estiu, quan arribin les votacions importants i els cinc regidors republicans siguin cinc vots decisius per als grans temes que s’acosten, des dels pressupostos fins a la normativa de terrasses. 

La Coronela, un altre enfrontament a compte del 1714

No només del Born viu la polèmica entre sobiranistes i colauistes. El front independentista té un altre motiu per criticar l’ajuntament: de fet Alfred Bosch el va qualificar de «menyspreu». Aquest altre motiu és la decisió del govern municipal de vetar que la Coronela (associació que recrea la milícia ciutadana que defensava Barce­lo­na el 1714) mantingui la seva desfilada entre la porta del consistori i el monument a Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat en aquella data. L’associació ha mostrat la seva protesta per la decisió de l’ajuntament, que defensa que la desfilada d’aquesta entitat (creada fa únicament cinc anys) no és una tradició de Barcelona. Les queixes han fet el seu efecte: la Coronela serà rebuda pel president Carles Puigdemont, segons informa RAC-1, i podrà començar la seva desfilada a la plaça de Sant Jaume, però a la porta de la seu de la Generalitat. El consistori considera legítima aquesta solució.