Rio ja té el seu moment olímpic
jcarmengol34941377 topshot former brazilian athlete vanderlei cordeiro lights160806055039 /
Ha trigat una eternitat, però Rio de Janeiro ja té el seu moment olímpic. Des del 1896, els Jocs no havien recalat mai a Sud-amèrica, i des de fa set anys -moment de la designació com a seu del 2016- el país i la ciutat han patit més del que era imaginable.
La cerimònia inaugural va fer l'efecte d'un acte reivindicatiu i, a la vegada, alliberador. Els Jocs han començat a caminar amb més bon peu del que es podia suposar i, ara que el Brasil ha demostrat al món que és capaç de confeccionar una festa d'obertura totalment homologable, ens podrem dedicar al que importa, a l'esport: que rodi la pilota.
Barcelona 92 va apujar el llistó de l'emoció fins a límits insospitats amb la fletxa de Rebollo. Pequín 2008 va impressionar amb la carrera per la cornisa del Niu de l'Ocell de Li Ning. Londres 2012 va recórrer al seu cine, la seva música i la seva reina (fins i tot a James Bond) per arribar a altes cotes, com havia fet Atenes 2004 explotant la seva condició de bressol històric de l'olimpisme.
Rio, que no va poder comptar amb el seu brasiler més universal, Pelé, per raons de salut, va exalçar un d'aquells herois desafortunats que mereixen una redempció. Vanderlei (Cordeiro) de Lima es va veure expulsat de l'olimp per un desaprensiu que el va agredir a la marató d'Atenes quan es dirigia vencedor a la meta. Es va quedar amb el bronze olímpic i el regust metàl·lic de la decepció a la boca. Aquest divendres (dissabte a Espanya), De Lima va tenir l'honor d'encendre el peveter, l'acte més sagrat i significatiu de tota cerimònia inaugural.
Una festa, per cert, d'alt valor artístic, que va començar com un tret, unint poesia i modernitat i explicant molt bé el que ha sigut, és i representa el Brasil a través d'una tecnologia sorprenentment eficaç i uns moviments de masses al·lucinants. La música, la cultura i la història també hi van tenir el seu paper i van estar ben representats. Però no hi ha espectacle que sobrevisqui a l'aturada d'una hora i mitja que suposa la desfilada dels atletes, que refreda el més apassionat dels espectadors televisius.
Quatre hores de cerimònia són excessives, i a sobre el COI va allargar els parlaments i es va inventar un nou premi que va entregar en plena festa inaugural a Kipchoge Keino, amb torn d'agraïment i tot. Els atletes són els protagonistes i tenen dret a desfilar i disfrutar del seu moment, però la resta de la litúrgia olímpica s'hauria d'escurçar al màxim. Menys paraules i més espectacle.
