Anàlisi
La torxa apedregada
jcarmengol34931253 bra02 rio de janeiro brasil 05 08 2016 la exjugadora d160805163839 /
No es recorda cap torxa olímpica que hagi estat sotmesa a tantes bretolades. Funcionaris a qui l'Estat deu algunes pagues van tractar d'interrompre la seva progressió; activistes socials amb esperit gamberro li van llançar galledes d'aigua; l'arribada a Rio de Janeiro es va fer entre unes quantes pedrades. Excepte pel tram en què el foc el va portar una somrient refugiada siriana de 12 anys, apadrinada per una commoguda opinió pública brasilera, l'esperit olímpic s'ha absentat del bonyegut recorregut cap al peveter.
Passa sovint que fins que no es declaren oficialment inaugurats uns Jocs, la ciutadania no abandona el posat escèptic. Després, diu l'experiència, l'orgull de país emergeix i tothom vol que tot surti bé. I sempre hi ha amenaces catastròfiques. De no arribar a temps amb les obres, de caos a la ciutat... És el relat intrínsec als Jocs. I, tot i això, potser mai abans havien convergit tantes tensions prèvies com a Rio. Entre el Zika, les aigües brutes, la inseguretat i les convulsions socials, les competicions esportives tenen més complicat sedar el malestar global. Diuen les enquestes que aproximadament el 50% dels brasilers manifesten no tenir gens d'interès per l'esdeveniment esportiu més fascinant que existeix.
A partir d'avui els nedadors s'enfrontaran entre si. I els ciclistes. I els waterpolistes. I els cracs de la cistella. Amb els cronòmetres en marxa, cal esperar que el país recuperi temporalment l'alegria i l'autoestima. A veure si Neymar hi ajuda més que en la seva estrena.
