Les flaixmobs les carrega el diable

Dimarts a la nit, quan van arribar les primeres notícies (encara plenes d’inexactituds) del pànic col·lectiu desfermat a Platja d’Aro, un no va poder  evitar recordar el que va passar al maig en uns cines de Fuenlabrada (Madrid). Cinc descerebrats van tenir la genial ocurrència de colar-se en una de les sales per la porta d’emergència que un còmplice havia deixat oberta. Un cop dins, van llançar petards al crit d’«Al·là és gran». La reacció del públic ja es pot imaginar. Els nois van ser detinguts poc després. Va ser fàcil. Eren els típics gamberrets que ronden pels cinemes de barri i estaven més que fitxats.

Dimarts a la nit, en un primer moment es va creure que la brometa de Platja d’Aro va consistir en una altra recreació d’un atemptat terrorista. Es va parlar fins i tot de trets amb armes simulades. La por es va  escampar, alimentada per les versions alarmistes que van difondre les primeres versions que van saltar a les xarxes socials i pel tradicional 'boca orella', mai gaire fiable. Pares espantats, amb els fills a sobre, buscant refugi als lavabos dels bars. Senyores grans amb pànic contusionades després de caure a terra. Por, molta por.

Notícies relacionades

Llibertat amb càrrecs per a les monitores acusades de crear el pànic a Platja d'Aro

Uns bromistes llancen motxilles en un cine al crit d'"Al·là és gran"

Al final va resultar que les armes simulades eren pals de 'selfie', que els terroristes eren paparazzis i que les seves suposades víctimes eren turistes avorrits i necessitats d’alguna emoció forta. Tot havia sigut una flaixmob organitzada per unes monitores a qui s’ha imputat un delicte de desordres. L’únic real de tota la nit va ser la por. Por sense fonament, però real.

Els ciutadans, arran de l’última onada d’atemptats gihadistes, especialment el de Niça, hem optat per guardar els nostres temors i intentar contenir-los al nostre interior i simular que la vida segueix igual. Però el cert és que l’escotilla de la por està oberta i el seu contingut és a punt de vessar. Qualsevol nimi detall, sigui gamberrada, broma o innocent flash mob serveix per encendre la metxa del pànic. Els fets de Platja d’Aro tristament demostren que el terror està guanyant la batalla i que ens estem acostumant a conviure amb la por.