¿Insurrecció de vellut?
El sobiranisme vol desobeir una mica el Constitucional, sense trencar encara, al mateix temps que negocia a Madrid favors i oxigen financer
El Parlament aprova amb 72 vots a favor i 63 en contra la proposta independentista. /
La fràgil majoria independentista del Parlament, presa de les seves presses i contradiccions, s’afanya a trepitjar una altra línia vermella en aquesta gimcana en què s’ha convertit el denominat procés de desconnexió. Per burlar la vigilància que el Tribunal Constitucional exerceix sobre el pla de desobediència del 9-N, el sobiranisme va privar la comissió del procés constituent de tota potestat legislativa. Sense sumar a la seva empresa ni tan sols la voluntarista Catalunya Sí que es Pot, Junts pel Sí i la CUP s’han pres sis mesos per escriure uns folis sobre els preparatius de l’Estat propi.
Arribada l’hora de la veritat, aquella en què la desobediència ja no és una mera proclama sinó una realitat amb conseqüències legals, la mesa del Parlament s’ha abstingut d’elevar al ple les conclusions de la comissió, advertida com estava pel Constitucional dels perills que afrontaven els seus membres i funcionaris.
L’independentisme busca en els racons amagats del reglament fórmules imaginatives per poder votar el document minimitzant-ne els danys, per trencar la legalitat espanyola però només una miqueta, el mínim indispensable. ¿Indispensable per a què? Doncs per mantenir viva la flama, fingint davant l’auditori que la secessió està cada dia més a prop, i mentrestant recompondre la majoria trencada per la plantada pressupostària de la CUP, i que només la qüestió de confiança anunciada per Carles Puigdemont podria suturar… almenys temporalment. El que menys importa és que el document constituent, un desideratum sense força normativa, arribi o no al ple, ja que al Constitucional durarà menys que una legislatura espanyola. El més rellevant és si la locomotora sobiranista accelera cap al xoc de trens, com anhela la CUP, o tan sols gesticula de cara a la galeria mentre d’amagatotis els convergents intercanvien favors amb el PP al Congrés i consellers republicans obtenen del Govern oxigen financer.
Notícies relacionadesAssaig unilateral
Votar un text innocu per fer enfadar el Constitucional es podria entendre com un assaig d’unilateralitat, a veure què passa. Però millor no caure en l’engany: les insurreccions de vellut no existeixen.
Carles Puigdemont Junts pel sí Catalunya Sí que es Pot Parlament CUP Tribunal Constitucional Independència de Catalunya
