L'onada de corrupció que ens envaeix

La corrupció, juntament amb l'altra cara de la moneda -un sistema polític ineficaç i caduc-, és el nostre primer problema. Cada dia els mitjans ens posen sobre la pista de nous casos de corrupció, perpetrada de manera barroera i altiva, en la seguretat -pensaven aquells malfactors- de la més absoluta impunitat.

Això era veritat fins fa més o menys uns 10 anys, just quan la crisi va començar a deixar-se entreveure. La justícia està responent, no bé, sinó molt bé. Malament, molt malament, dirà més d'un lector. Permetin-me dissentir. Malgrat alguna poc edificant inadmissió de querelles i d'algunes rebaixes de penes no sempre entenedores per part del Tribunal Suprem i certa torticoli de la Fiscalia General de l'Estat, el resultat no és censurable. Per començar, si no fos per la justícia -ni pels mitjans-, el panorama seria pitjor, absolutament irrespirable i segurament el sistema ja hauria esclatat de mala manera.

Se'm dirà -i és cert- que els processos penals s'enquisten, són interminables, i les penes, a vegades, benignes. Això requereix més d'una matisació perquè, en línies generals, aquesta crítica, no exempta de demagògia, és errònia. És veritat: els processos duren i duren perquè tenim procediments obsolets, una cultura d'escriptura i de reiteracions, descoordinacions, una oficina judicial aliena a una gestió racional... També per la multiplicitat de recursos en fase d'instrucció, fet que dilata la seva conclusió. S'hi afegeix que el sistema és garantista. El que s'ha dit abans és cert i requereix reformes radicals, tret pel que fa referència a les indeclinables garanties. Cap lector voldria que n'hi prenguessin ni una. No ho vol, quan és jutjat aquí, pràcticament cap europeu.

La rebaixa no casual del PP

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Però sent aquests aspectes autèntics punts negres de la justícia -i d'immerescuda mala imatge-, el més greu, el càncer que castiga el sistema judicial espanyol, és un altre. És la falta de mitjans. En l'actualitat, hi ha menys jutges i fiscals (i menys funcionaris de suport) dedicats a l'Administració de justícia i menys mitjans que el 2011, quan va arribar el PP al poder. Això no és casual. Al descobrir-se centenars de casos de corrupció, el poder se sent inquiet. Després de superar els controls previs, que han resultat per unes o altres raons inoperants (des de les intervencions municipals fins als tribunals de comptes), una justícia delmada, mal pagada i amb pobres mitjans s'enfronta desigualment als poderosos, als que tenen els mecanismes del poder polític i econòmic. Amb la meitat de jutges per 100.000 habitants (11 contra 22) que la mitjana europea, ningú pot esperar miracles.

Malgrat les aclaparadores proves que coneixem, els presumptes culpables processalment es permeten exigir celeritat i es queixen de persecució, i a vegades fins i tot de conspiracions en contra seu. En fi, no és que tinguem jutges que no fan brot, sinó que patim peixos grossos que no fan res més que posar-los pals a les rodes, i a vegades fins i tot autèntiques mines.