S'ha d'explicar
/
L’era de la transparència neix de la intersecció entre l’apoderament de les masses, la radicalitat democràtica i la tecnologia digital. La transparència alimenta tant l’exhibicionisme com el vouyerisme. Però també genera conductes virtuoses. Qualsevol dirigent contemporani –empresarial, sindical, social, religiós o polític– sap que les seves paraules, els seus actes i els seus tripijocs poden arribar a l’opinió pública en qualsevol moment i no únicament a través dels diaris ni dels periodistes. Els que entenen aquesta nova època han canviat de criteri ètic: només fan el que poden explicar.
El que és inexplicable és pecat. L’últim exemple d’aquest nou paradigma l’hem vist aquesta setmana amb el lamentable espectacle de Francesc Homs negant l’evidència, el seu pacte amb Rajoy perquè alguns dels diputats de la vella Convergència votessin els vicepresidents de C’s i del PP al Congrés. No parlarem aquí del cinisme de tots els protagonistes d’aquest episodi que va glossar Neus Tomàs. Però el cert és que el flamant president del grup català al Congrés ja té la seva foto al Palace com aquella de Duran Lleida que reapareix periòdicament a les xarxes quan l’exlíder d’Unió obre la boca.
Exhibicionisme
ExhibicionismeLa falta de transparència multiplica la brutícia que envolta aquest episodi. ¿Era necessària aquesta exhibició per aconseguir un grup parlamentari? ¿Per què no explicar-ho d’aquesta mateixa manera? ¿Per què Homs va convertir en clandestina la seva primera cita amb el president del Govern en funcions? ¿Per què no ha buscat el suport d’altres grups? La jugada d’Homs ha reobert el problema que té la CDC de Mas des que es va fer independentista: la falta de credibilitat. Tants sacrificis i heroïcitats se’n van en orris en menys d’una setmana. D’entrada, la manera de gestionar l’assumpte apujarà el preu del suport de la CUP a Puigdemont en la moció de confiança. I la cosa no s’acabarà aquí. Homs ha aprofitat l’interregne entre la nova i la vella CDC per aconseguir el grup propi i alguna cosa més per a ell i la resta d’encausats pel 9-N. Tant si li agrada com si no, ho haurà d’explicar.
