Tinc por

He tingut sempre gran curiositat històrica per conèixer com es va gestar el feixisme a Europa i com alguns països van estendre la negació de la llibertat i la dignitat de les persones, arribant al súmmum de la màxima inhumanitat i crueltat del depravat nazisme. Fa molts anys m'acompanya la pregunta de com es va produir llavors aquell nivell de greu insensibilitat col·lectiva. Vaig trobar una mica de llum en alguns llibres de testimonis, de manera singular en el molt recomanable Historia de un alemán, però tot i així, em continuo preguntant per què es va arribar a aquella situació. Haver aprofundit en la història d'aquell temps fa que em vingui a la memòria, preocupat davant la similitud amb la situació actual, més de 80 anys després.

Però, fins i tot, la realitat ara encara és pitjor. Aleshores, la gran debilitació de l'ideal democràtic només va ser en algun país de l'abans imperi austrohongarès i altres de llatins com Itàlia i Espanya, aquí després d'un cop d'Estat i una guerra. I en el cas més significatiu la seva arrel era de greuges històrics després de l'anterior gran guerra la pacificació imposada de la qual va ser la larva d'un sentiment d'humiliació global com a caldo de cultiu per a aquella bogeria col·lectiva.

Ara aquest factor històric no existeix però l'ambient de retrocés democràtic és tan evident com també més greu i generalitzat.

Un element que hi ha present, i cada vegada més des de fa anys entre nosaltres, és una xenofòbia molt creixent. A més a més, es manifesta amb progressiva violència. No són només sentiments nacionalistes sinó, sobretot, d'odi i intolerància. Això passa en un sistema supranacional com la Unió Europea on la llibertat de trànsit és una regla. La fúria no és només contra l'estranger no comunitari sinó també respecte de nacionals amb els quals compartim una unió  institucional encara que estigui en total crisi.

Però la violència creixent té per objecte, també cada vegada més sovint, altres grups socials: persones grans, homosexuals... són víctimes creixents d'una agressivitat de quadrilla que s'acarnissa en el que és diferent o en el que és més fràgil. És molt trist veure les respostes tan errònies dels estats. Particularment amb l'assumpte de la reticent aplicació d'asil i protecció. L'existència de règims carceraris institucionalitzats per a estrangers irregulars és una altra prova de la gravetat de les respostes estatals. A això s'hi ha de sumar l'actitud molt lamentable de la Unió Europea davant els més de quatre milions de refugiats que fugen de la guerra de Síria. Més enllà de la flagrant vulneració per part de la UE de normes de dret internacional i humanitari, el cúmul de decisions creen terror. A més, em sorprenc de l'escassa reacció ciutadana davant d'això. El nivell d'inhumanitat, crueltat i antijuridicitat respecte d'aquests desterrats em remunta al nazisme. No puc evitar considerar-ho com una manifestació de genocidi, segons la doctrina de l'Estatut de Roma.

Però també m'espanta que el nivell crític en alguns països sigui gairebé inexistent davant les greus vulneracions d'aspectes capitals en demo-

cràcia, com l'ètica pública o la falta d'exercici de la llibertat de premsa. Espanya n'és un exemple. També sobre el control polític sobre altres persones amb policia paral·lela a l'Estat per a finalitats polítiques. M'evoca la Gestapo nazi. I em fa por.

Amb el brexit del Regne Unit s'ha manifestat que el que és ancestral, sustentat sobre mentides, ha fet sorgir episodis de caràcter violent contra estrangers. Fins i tot allà hi ha europeus que al bus eviten parlar en la seva llengua originària. Així mateix, s'ha viscut fa poc l'Eurocopa de futbol més plena d'incidents i enfrontaments.

Sempre han existit dretes i esquerres. Però el nivell de dretanització és molt alarmant no només en els partits ultres sinó també en els que abans eren moderats i s'han radicalitzat enormement. A això s'hi ha d'afegir aquells teòricament progressistes (com ara França) però que estan provocant o, en altres llocs, assistint callats davant d'una regressió de drets socials o de llibertats amb l'excusa falsa de més seguretat. Per no parlar del que suposa el TTIP que, entre altres maldats, suposarà un control de la intimitat absolutament inacceptable. Això també em fa por.

Si el retrocés de drets i llibertats és generalitzat, hi ha diversos països excomunistes (Polònia, Eslovàquia, Hongria...) ara integrats a la UE en què el feixisme tant polític com social de l'actuació dels seus governs els inhabilitaria per estar en un club abans de països democràtics.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tot plegat, tan generalitzat i estès em crea ja fa temps un profund temor de l'escenari futur, unit a la insensibilitat i indiferència amb què la ciutadania ho admet.

Advocat de l'Estat.