Interpel·lar

El Grec que comença avui a Montjuïc tindrà color d'Arthur Miller i d'un teatre que, com va dir el dramaturg americà, «és l'únic art on la humanitat s'enfronta a si mateixa». S'hi enfronta en directe, amb el cop de puny que significa el reconeixement immediat de les pròpies passions i desencerts, en un escenari, amb persones vives que parlen a persones vives. El teatre de la paraula gairebé despullada, «que és el que realment compta», com va dir al Dominical Sílvia Munt, la directora d'El preu. De Les bruixes de Salem en parlarem un altre dia, perquè l'espectacle que avui inaugura el festival pertany al Miller més combatent i polític: hi denuncia les cruels tergiversacions del poder per ser més omnipotent, en lluita contra la discrepància i la llibertat. És l'argument d'una música que ens és familiar.

A El preu, però, que ja es representa al Goya amb un repartiment espectacular, hi veiem el Miller que s'enfonsa en un conflicte familiar que és tractat com una tragèdia grega. La humanitat s'enfronta a si mateixa. El joc de miralls del jup i digne, del vanitós però descol·locat, de la desconcertada i feble, de la veu de la consciència que no fa sinó certificar el pas del temps i la decrepitud, física i moral. Tots es reflecteixen en l'altre i nosaltres, espectadors, també hi veiem la taxació de les nostres pròpies passions. Facin el favor d'anar-hi. Hi trobaran la paraula que ens interpel·la i ens ­commou.