L'error de Pablo Iglesias

El gran guanyador del 26-J ha sigut Mariano Rajoy; el gran perdedor, sense pal·liatius, Pablo Iglesias, que no rendibilitza la seva aliança amb IU ni aconsegueix l’anhelat sorpasso al PSOE. El centredreta surt reforçat de la repetició electoral; l’esquerra, perjudicada. El veredicte de les urnes posa en evidència l’error que va cometre el líder de Podem després del 20-D, a l’escudar-se en el pacte preventiu de Pedro Sánchez i Albert Rivera per rebutjar l’entesa entre les tres forces que es deien disposades, malgrat les seves fondes diferències, a desallotjar el PP del poder.

Després del 26-J, aquell acord a tres bandes encara seria aritmèticament factible, però políticament es preveu impossible de transitar. Primer, perquè l’incontestable triomf de Rajoy, que cap sondeig va encertar a detectar, mina la legitimitat de qualsevol aliança tripartida que es pogués forjar en contra seu. Segon, perquè el retrocés del PSOE, tot i que lleu, i el més accentuat de Ciutadans, els situen 20 diputats per sota dels 137 diputats del Partit Popular. I tercer, perquè difícilment Podem podria relativitzar ara les suposades discrepàncies amb Ciutadans que fa tres mesos jutjava indefugibles.

Notícies relacionades

Sánchez reté el segon lloc contra pronòstic i es veu a l'oposició

La confluència amb IU estavella Iglesias i qüestiona el seu lideratge

Encara que els votants no hagin premiat els seus esforços per evitar la repetició de les eleccions, Sánchez té motius per sentir-se satisfet. Els que, dins i fora del seu partit, el van condemnar per endavant, donant per fet el sorpasso d’Units Podem, hauran de reconèixer que ha consolidat el seu sempre qüestionat lideratge. Tant a l’esquerra com, en el front intern, davant la presidenta andalusa, Susana Díaz, que tan pendent com estava de Podem no ha sigut capaç d’evitar al seu feu el sorpasso... a mans del PP.

Eleccions o governabilitat

Eleccions o governabilitatTotes les mirades es dipositen ara en Rajoy i Sánchez. El primer hauria d’aplacar l’eufòria i entendre que, per seguir a la Moncloa, haurà de cedir en els seus postulats i afrontar els problemes que ha esquivat. I el segon haurà d’elegir entre forçar unes altres eleccions o garantir la governabilitat a canvi d’impulsar les reformes econòmiques i institucionals que el PP ha bloquejat.