D'empresaris i emprenedors

Tots busquen crear alguna cosa atractiva per a un grup de consumidors al més gran possible. Diferent del que es produeix al mercat. Més satisfactori. Amb més bona experiència. Més barat. Singular. Protegit tot per una marca que genera relacions de confiança amb els clients i baixa sensibilitat al preu. I que monetitzi prou per remunerar molt bé tothom que participa en l'invent, incloent-hi el promotor.

Els uns, els empresaris, ho intenten amb la motxilla carregada de la corba d'experiència de la brega diària. Analitzen els 'momentum' del consum, els gràfics de tendències i 'atendències', els factors que incideixen en les compres diàries dels seus productes. A partir d'això, mouen els seus processos de producció, de comercialització, de comunicació, d'innovació; en fi, es llancen a prendre decisions pel pendent del desconegut. Els altres, els emprenedors, bussegen en les necessitats o satisfaccions no cobertes, en les millores intrínseques de productes existents, en les idees triomfals d'altres mercats. S'encomanen a les seves intuïcions. Creen una 'start-up'. Viuen en solitari els durs temps de la maduració de la seva idea. Busquen el capital en rondes impossibles. Uns quants arriben a sortir al mercat. Bastants guanyen diners. Alguns triomfen. Els privilegiats es fan milionaris.

Com a molt, quan entres a la sala de màquines d'uns i altres -deixant a part l'estètica personal, del despatx i l'edifici, tot i que mai se'n poden fiar-, observes almenys tres similituds. Produeixen productes o serveis. Coneixen els fonaments del 'management', els apliquen a través d'eines de gestió amb més o menys habilitat, i els encarnen en la bíblia del 'business plan'. I s'adapten als cicles, cada vegada més curts, dels productes.

A partir d'aquí, tot són diferències. Uns n'aprenen sobre les noves tecnologies i intenten introduir-les, altres hi viuen. Uns s'han vist obligats a adaptar-se als costos baixos, altres ja van néixer barats. Uns innoven incrementalment; altres, de forma disruptiva. Uns caminen cap a l''on line', altres hi estan instal·lats. Uns s'apliquen encara a vendre productes; altres, sense pensar-s'ho gens, a gestionar clients (Kotler). Uns defensen l'statu quo que els protegeix; altres irrompen a l'escenari col·laboratiu lliures de compromisos i aprofitant la baixa normativització. Frenesí dels temps de canvi, a la cua d'una crisi amb influències que seguiran provocant grans canvis en el consum: tot més barat, més col·laboratiu, més experiencial.

Per entendre'ns, l'ADN dels empresaris seria el comandament en plaça, el domini de les tècniques, els volums i les eines de producció i l'establishment. El dels emprenedors, que aspiren a instal·lar-se sense miraments, que irrompen amb tot el que és nou i que es beneficien dels futurs cada vegada més pròxims. ¿Aigua i oli? ¿Nit i dia? ¿Yin i yang? Ni de bon tros.

Parles amb uns i altres i els veus recelosos. Els empresaris i l''establishment' actuen de manera paternalista amb els emprenedors, confinant-los a una certa perifèria, negant-los fins i tot, en alguns aspectes, el pa i la sal. Mentrestant, a l'interior de les seves empreses busquen desesperadament la forma d'enganxar-se a la innovació. Els emprenedors, per la seva part, amb poca veu, vot i rol social, s'afanyen a fer el salt al centre de l'escenari. Desbordants d'idees, de creativitat i innovació, es queixen amargament que els empresaris no els fan cas, que no els reben.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I ens preguntem si a les dues fonts contemporànies més destacades d'innovació que requereix l'empresa -empleats i clients- no s'hi hauria d'afegir una tercera, la dels emprenedors. Si s'inclogués, es tancaria el cercle virtuós. Uns gaudeixen d'allò de què uns altres estan mancats. Es complementen perfectament. La transacció és assumible en termes econòmics. Rendible, molt rendible per a tots dos. Només és qüestió d'establir espais comuns on es trobin, negociïn i arribin a aliances puntuals o acords estructurals. Cadascun té una clau. El tresor s'obre amb les dues a la vegada.

Contemplem, en massa casos, com la reacció de sectors econòmics establerts dirigeix els seus esforços a negar l'existència de l'altre. Com si les noves idees no tinguessin dret a sorgir. A competir, com va passar fa un temps, més o menys llunyà, quan els negocis actuals van irrompre enfront dels seus predecessors. Llavors van triomfar les millors idees, les millors tècniques, les més competitives. Es van millorar els productes i serveis. Unes empreses van guanyar, unes altres es van reconvertir, altres van desaparèixer. Els clients se'n van beneficiar i la societat va progressar. Com passarà ara.