Paternalisme mal entès

A 'La fi de l'home roig' (Raig Verd), un dels entrevistats per la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx resumeix amb ironia com en la intimitat de les cuines russes es prenien amb humor la duresa d'un règim que podia tenir les seves virtuts però que pecava del pitjor dels mals: la falta de llibertat. "Comunista és aquell que ha llegit Marx; anticomunista és aquell que l'ha entès", relatava aquest ciutadà a la periodista i escriptora.

La llibertat s'hauria d'exercir a partir d'unes regles de joc compartides que permetin garantir la convivència. Quan no es comparteixen, s'alteren o directament es perverteixen, el conflicte està assegurat. ¿Un ajuntament ha de pagar el lloguer d'un local per garantir-se la pau social a les portes de les eleccions? ¿Quin dret empara algú per okupar una propietat? ¿El local d'un exbanc és una 'okupació bona' i la d'un pis o propietat d'un altre ciutadà el delicte del qual ha sigut pagar una hipoteca o rebre una herència és una 'okupació dolenta'? Quan la CUP demana no simplificar el debat però es nega a rebutjar les okupacions de les segones vivendes, sabent que moltes pertanyen a l'anomenada classe treballadora, perverteix aquest mateix debat.

Notícies relacionades

Els Mossos envolten el 'banc expropiat' per impedir que es reokupi

¿La CUP és partidària de l'okupació de segones residències? "Depèn"

Les regles han d'evolucionar, s'han de poder canviar i no conformar-se amb l'"espera i aguanta, aguanta i espera", que relata una altra ciutadana russa a Aleksiévitx. Però entre l'espera i aguanta i justificar la violència per canviar les coses hi ha alternatives. Perquè la violència i la llibertat són incompatibles i, a més, Catalunya s'ha significat perquè, a diferència d'altres nacions, ha desterrat aquesta via per aconseguir qualsevol fi, social o polític.

Així que amb la mateixa contundència amb què s'ha de denunciar i criticar els excessos dels Mossos quan n'hi ha, el corporativisme policial mal entès (el cas d'Ester QuintanaEster Quintana és el més evident) o els pactes judicials que impedeixen aclarir morts com la de Juan Andrés Benítez, també s'ha de ser clars a l'hora de rebutjar la presència d'encaputxats en manifestacions que, de manera organitzada, només pretenen convertir carrers com els de Gràcia en camps de batalla. Amb la violència, procedeixi d'on procedeixi, no hi caben dobles tintes ni discursos paternalistes.