Tortosa com a símptoma

Qualsevol centreeuropeu al·lucinaria amb l’episodi de la votació del monument franquista de Tortosa. M’imagino que el mateix respecte que reclama l’alcalde de Tortosa li mereixerà la discrepància. La suma de tacticismes acostuma a donar com a resultat un error estratègic. Sabem que entre els que es van mantenir fidels a la legalitat vigent a Espanya el 1936 es va produir una altra guerra civil dins de la guerra civil. Sabem també que els que es van sublevar contra aquesta legalitat i van guanyar en el camp de batalla van promoure un judici sumaríssim en què, sense gaires garanties processals, van condemnar a mort, a cadena perpètua, al desterrament o a la depuració tots aquells que els va semblar que podien haver participat en un acte revolucionari, fos violent o polític. Durant 40 anys les víctimes dels excessos en el bàndol republicà van passejar la seva victòria amb arrogància, sense reconèixer la més mínima autocrítica i humiliant a qui havien derrotat per la força. El franquisme va ser la versió espanyola del totalitarisme que va envair Europa, a Est i a Oest. Això, benvolgut alcalde, és difícilment reinterpretable com pretenen fer.  

Por de nosaltres mateixos

La Transició va haver de passar per alt assumptes com aquest per evitar un altre aixecament. Però la intenció dels que van pactar aquella amnèsia no era altra que aconseguir que un dia, sense soroll i sense escàndol, algú desmuntés monuments com el de Tortosa. Costa d’entendre quin tipus de dinàmica local ho ha fet impossible. Perquè les lleis generals difícilment poden tenir excepcions raonables. Encara que Tortosa convoqués un referèndum per proclamar que es proposa «reinterpretar» la llei de la gravetat, les pomes a Tortosa continuarien caient a 9,8 metres per segon.  Costa imaginar com es reinterpreta un monument feixista perquè deixi de ser-ho. El règim del 78 va omplir d’eufemismes el relat de la guerra civil. Van parlar de les dues Espanyes per evitar que eren les dues Europes, van posar el focus en les txeques per edulcorar el cop d’Estat. Ens van empènyer a tenir por de nosaltres mateixos. I van guanyar.