28 set 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, la pressió fiscal a Catalunya és avui, per a la immensa majoria, manifestament desproporcionada i clarament injusta. I aquesta és una conseqüència directa del dèficit fiscal crònic que patim i que s'ha accentuat els darrers anys, tant per l'escanyament fiscal de l'Estat com per una crisi que ha colpejat tota la societat, especialment les classes mitjanes i les baixes.

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, és just i necessari que el Govern de Catalunya tingui com a objectiu a mitjà termini -i també a curt en la mesura del possible- suavitzar la pressió fiscal i alleugerir la càrrega impositiva sobre les famílies. Perquè és del tot injust i injustificable que els ciutadans catalans hagin de pagar més que la resta de ciutadans de l'Estat a perpetuïtat. De fet, força més, amb una situació especialment sagnant per a les rendes baixes i mitjanes. I aquesta ha de ser, sens dubte, una prioritat. Perquè són les rendes mitjanes i baixes, la immensa majoria dels ciutadans, les que més pateixen i les que ho necessiten amb urgència.

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, ni apujar impostos és d'esquerres ni abaixar-los de dretes. Tot és bastant més complex perquè la nostra societat també ho és. La progressivitat de l'impost és una altra qüestió, és simple sentit de la justícia social. Aporta més qui més té i més en condicions està de fer-ho. Allò xocant és que tolerem que grans fortunes tributin menys, molt menys, que una família de classe mitjana. I que no trobem la manera de revertir aquesta situació. Per tant, també és urgent i una necessitat evitar que les rendes del treball tributin més que les del capital, i sobretot que voldrem lluitar contundentment contra el frau fiscal de les grans fortunes. L'evasió fiscal és un atemptat contra el benestar i la democràcia.

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, la immensa majoria de ciutadans catalans suportem una pressió fiscal clarament per sobre de la mitjana espanyola i, alhora, un nivell d'inversió pública molt per sota. La paradoxa no pot ser més xocant. Però també és veritat que en alguns dels trams més alts de la renda del treball, per exemple a partir de 110.000 euros no és així, aquesta pressió se situa per sota de la mitjana espanyola. De fet, disposant dels nostres recursos (dels que paguem en forma de tributs i que el Govern en funcions del Partit Popular administra a discreció) ens podríem plantejar una rebaixa addicional de l'IRPF a les rendes mitjanes i baixes i/o a tothom.

Estudiar totes les fórmules

En aquest sentit, i atès que el Govern espanyol ens prohibeix recaptar l'impost a la banca (680 milions), l'impost a les nuclears (65), l'impost als pisos buits (15), cal estudiar si la rebaixa de l'IRPF a les classes mitjanes i treballadores s'hauria de compensar amb els més rics. Sempre tenint en compte que, de seguida que tinguem el control de tots els impostos, la voluntat és reduir l'IRPF en tots els trams.

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, el Govern Puigdemont-Junqueras té l'obligació -perquè ha de fer un pressupost que doni resposta a l'emergència social- d'estudiar totes les fórmules possibles. En especial, quan aquesta qüestió ha estat acordada al Parlament de Catalunya fa quatre dies amb els vots a favor de tots els grups excepte el PP i C's. S'hi considera «imprescindible un increment de la recaptació fiscal que permeti disposar de més recursos» i s'hi afegeix «la implementació de noves figures fiscals i millora de les ja existents».

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, el compromís amb el full de ruta és sobretot un compromís amb la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya, volem un futur pròsper per als nostres fills i el conjunt de la nostra societat. Tal com deia fa uns dies el vicepresident Junqueras, «cadascú al seu lloc però Catalunya -la seva gent- al cor de tots».

Diguem-ho clar, per esvair dubtes, els grups polítics que som lleials al Govern de Catalunya hem d'estar sempre al servei del Govern Puigdemont-Junqueras, un Govern excepcional amb un mandat excepcional, més enllà de les legítimes i evidents discrepàncies que puguem tenir en qualsevol dels àmbits socioeconòmics.