Decidim decidir

Cal tornar-hi, un cop i un altre, amb pas ferm i decidit, amb tenacitat i un somriure. Aquest 11 de Setembre tornem a tenir una cita al carrer, per fer sentir la nostra veu i exigir als nostres governants, d’aquí i d’allí, que escoltin la veu del poble i que actuïn en conseqüència. Als d’aquí, els hem de recordar que han obtingut un mandat democràtic i que esperem el seu compliment, i que a la vegada han de sentir el nostre escalf i complicitat. Als d’allí, que no els tenim cap por i que les seves amenaces, joc brut i setge sistemàtic no ens acovardiran, ja sigui quan arremetin contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o contra qualsevol de nosaltress. 

Deia Manuel de Pedrolo, quan les majories socials –o si més no les polítiques– eren unes altres: "Cal protestar fins i tot quan no serveix de res". I aleshores no ens vam rendir, no vam defallir mai, malgrat que la restauració monàrquica era en el seu zenit i el somni de la justícia social i la llibertat nacional llanguia en favor d’un statu quo que s’havia conjurat per anestesiar tot canvi que no fos cosmètic. 

Fem avui mateix, també, un homenatge a la Diada de Sant Boi de 1976 que és també un sentit homenatge a l’estimat Jordi Carbonell, un dels homes que mai es va resignar tot i constatar l’enorme frau que va ser la transició espanyola. I si som on som és gràcies a persones com Carbonell, Muriel Casals o el mateix Pedrolo, persones amb un profund sentit de la justícia i la llibertat que, sens cap mena de dubte, aquest Onze de Setembre serien amb tots nosaltres, al carrer, empenyent, somrients, convençuts que ho tenim a tocar i que ara tot depèn de nosaltres, del nostre coratge i determinació. 

I cal saber també que res no serà possible si no conjurem majories transversals. Tothom hi és benvingut. Avui, a l’homenatge a Carbonell o aquest diumenge als carrers de Barcelona, Lleida, Tarragona, Berga o Salt. No hi sobra ningú perquè necessitem a tothom que estima la llibertat. Tenim la immensa fortuna de ser els fills d’un país que, fills d’aquí o allí, comptem amb l’energia i la il·lusió suficients, assistits no pas per la raó de la força sinó per la força de la raó. 

Ara que podem, no permetrem que la nostra gent segueixi a la penombra mentre ens resignem a esperar que a Madrid surti el sol que ens il·lumini. El moment és ara i aquí. Si tenim dret a decidir, decidim. Perquè si algú ha pretès que la defensa del dret a decidir consisteix a decidir que, a la pràctica, no podem decidir res, galdosa defensa de la sobirania del poble estaríem fent. Tal com deia la Carme Forcadell: "¡Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República Catalana!" 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tenim esperança, tenim la voluntat de la gent i fa massa que ens esperem perquè ara ens vulguin fer passar amb raons. És aquí que necessitem la solidaritat de les forces del canvi perquè aquí sí que podem i no permetrem que ningú no malbarati els somnis de tanta gent. Si algú vol desencadenar un canvi a Espanya que no tingui cap dubte que aquest canvi només serà possible si la societat catalana, aquesta que ha exhibit davant tot el món un somriure massiu i democràtic al carrer, fa un pas democràtic endavant que farà sentir orgulloses les futures generacions i a nosaltres mateixos, i que de ben segur faria somriure tots aquells que durant generacions ens han precedit anhelant aquest moment. 

La victòria és nostra, de tots.