Trump, Ted Cruz i l'assassí del zodíac

El que era impensable ja és aquí: Donald Trump, candidat oficial. Però és possible que el pitjor encara hagi d’arribar. Després de les retirades de Ted Cruz i John Kasich, el milionari s’ha quedat sol en la carrera per la nominació del Partit Republicà. El més lògic, si es respecta el sistema de primàries, és que sigui l’elegit. El que seria catastròfic és que Trump derrotés Hillary Clinton al novembre i es convertís en el successor de Barack Obama. Per aconseguir-ho haurà de superar les reticències al seu partit i obtenir vots en tres grups en els quals no té excessives simpaties: dones, negres i hispans.

    El Partit Republicà té el que es mereix. Trump és la conseqüència de 16 anys de desvari. El GOP (Great Old Party, el de Lincoln i l’abolició de l’esclavitud) va entrar en barrina amb l’elecció el 2000 de George W. Bush i la seva troupe de falcons que es van entestar a canviar el mapa del Pròxim Orient. Síria, l’Iraq, centenars de milers de morts i la crisi dels refugiats són les proves del seu fracàs.

Llibertat i seguretat

Després dels atemptats de l’11-S, els republicans van anteposar la seguretat (i el negoci) a la llibertat i els drets humans. L’aprovació de la Patriot Act i altres lleis d’excepció han permès Guantánamo, les presons secretes, la tortura com a mètode d’interrogatori i l’espionatge massiu. S’han trencat principis essencials sobre els quals es consolida la democràcia. La decisió de la Unió Europea d’expulsar els refugiats sirians cap a Turquia està en la mateixa freqüència d’immoralitat.

    La victòria d’Obama el 2008 els va fer baixar de l’escenari oferint-los un casus belli. Es va organitzar un front contra el nou president en el qual subjau un tuf racista. En aquests vuit anys, molts republicans han descendit uns quants esglaons en l’escala del seny, i s’han llançat a campanyes en què es titllava Obama de musulmà i amic dels terroristes. Va créixer el Tea Party, el troià que ha devorat el GOP tradicional. Fox News, convertit en bandera, sant i senya del nou ultraconservadorisme, és la via de transmissió d’odi, sectarisme i radicalitat.

    El desvari republicà, en el qual hi ha honroses excepcions, ha coincidit amb la crisi econòmica mundial provocada pel descontrol dels bancs dels Estats Units agraciats per les desregulacions de Ronald Reagan, George Bush pare i Bill Clinton. La pèrdua de milions de llocs de treball i l’empobriment general han impulsat una nova subclasse social: els cabrejats que han comprat el discurs inflamat dels telepredicadors. Trump triomfa enmig d’aquest magma simplista; és la resposta a la desraó, com ho és Marine le Pen a França.

    A Ted Cruz l’han rematat les xarxes socials, segons el diari britànic The Guardian. No sé quan va començar a circular la gràcia que era l’assassí del zodíac, però la idea ha acabat calant. Segons una enquesta a Florida, el 10% dels entrevistats estan segurs que Cruz i l’assassí en sèrie són la mateixa persona; el 28% no n’està segur del tot. El cèlebre assassí del zodíac va terroritzar la costa oest dels Estats Units durant els anys 60 i 70. No es va tenir mai certesa de la seva identitat. El que va començar com un mem ha acabat sent un corró. La societat nord-americana, tan potent en moltes coses, és vulnerable a la manipulació. La causa és la ignorància supina, sovint elegida: no els interessa gairebé res fora del seu petit món autosuficient.

Discurs fàcil

Trump ha sobreviscut a les crítiques i les mofes. La gent el vota perquè el considera un antisistema. Té un discurs fàcil d’assimilar, ple de llocs comuns, més dirigit a les passions que al cervell. Defensa, per exemple, la legitimitat de matar la família d’un terrorista. Les seves opinions són tan imprevisibles i canviants que resulten inquietants, sobretot si es pensa en el botó nuclear.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    La plana major del Partit Republicà fa setmanes que es mou entre bastidors contra Trump. Els Bush es neguen a donar-li el seu suport, el mateix que alguns senadors i diverses figures històriques. Paul Ryan, president de la Cambra de Representants, es postula com a alternativa. Es busca un cop per desbancar Trump en l’últim minut. Anar contra les urnes seria una jugada de risc. El milionari ha amenaçat de judicialitzar el procés i bloquejar la candidatura republicana. Diu que els EUA es convertiran a l’Argentina, cosa que se suposa que és catastròfica.

    Si això segueix així, veig al novembre els Bush i tota la seva cohort de patricis republicans amb la papereta de Hillary Clinton a la mà. No seria una gran coalició, sinó la mostra que Hillary és, en el fons i en la forma, una més de la família.