Una lliçó

Estic tocada per la humanitat d'en Joan Maria Roure. La seva dona està en coma a l'hospital. En acabar la conversa a la ràdio, l'anirà a veure. A la Josefina la va atropellar un ciclista fa vuit dies, quan caminava distreta per la Diagonal. Té molt mal pronòstic. M'impacta sentir que parla d'ella, així en passat. Ja s'ha fet a la idea del pitjor, però no busca culpables, ans al contrari. S'ha watsappejat amb el xicot de la bici. El creu, em diu, i no li vol complicar més la vida. Va ajudar la seva dona i després es van acomiadar de pressa, que ella no volia fer tard a un recital de poesia. Vint minuts després, però, les ferides internes la van fer desplomar i ja no ha recuperat la consciència. En Joan Maria assenyala l'honradesa del ciclista en anar-ho a explicar a la Guàrdia Urbana. Creu que tant aquell noi com la seva dona són víctimes de la mala planificació de ciclistes i vianants a les voreres. ¿Què hauria fet ella?,

es pregunta en Joan Maria. No pot ser que els ciclistes despotriquin dels vianants i viceversa. No anem bé així. S'ha de tranquil·litzar les persones. Hi ha d'haver més bicicletes a Barcelona; arribaran les elèctriques, però el més sostenible de tot són els vianants. Els vianants són prioritaris i han de poder passejar tranquils. Badar. Si no es pot badar i passejar per la vorera, què és en realitat sostenible, es pregunta.

En Joan Maria és un home culte, catedràtic de Biologia a la Universitat. Parla a poc a poc, destil·la saviesa. Té 69 anys. Vol ajudar i anirà a veure la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, perquè faci una intermediació amb l'ajuntament i alguna associació de bicicletes assenyada, m'explica. Tothom vol les bicicletes, però, potser per desídia, l'Ajuntament de Barcelona no n'ha fet una bona ordenació, diu. Insisteix en el pacte, alguna declaració que tranquil·litzi la gent, especialment els avis, que cada vegada n'hi haurà més, i caminen a poc a poc.

Com una nina

Notícies relacionades

El ciclista que va deixar en coma una dona assegura que la va socórrer

Reforma de l’administració

L'home de la veu serena vol parlar també del personal sanitari de l'Hospital de Sant Pau, on cuiden tant bé la Josefina. Com una nina, diu. No dic que tothom hagués de viure el que vivim nosaltres, perquè és molt dur, però sí veure-ho. Costa molts diners mantenir aquest sistema tan bo, i, en canvi, no parem de criticar els seus responsables polítics.

Abans d'acabar l'entrevista, en Joan Maria, el biòleg que ens obre camí, sintetitza el seu missatge de manera excel·lent: la Josefina estimava la ciutat; era una dona optimista. Hem d'aconseguir fer una bona planificació entre bicicletes i vianants. Perquè la ciutat s'ho mereix, i també en homenatge a ella. La veu se li apaga un moment, sentim com l'estima i al vol aprofito l'instant per acomiadar-lo. He après una lliçó.