6
Es llegeix en minuts
Després d''El Príncipe'

Va acabar dimecres amb rècord d'audiència la segona i última temporada d'El Príncipe' com va començar, "amb llàgrimes i en aigua salada", ja que malgrat que el mal va ser derrotat gràcies al servei pòstum de Fran, José Coronado, que va treure forces en el seu últim alè de vida per matar el malvat Khaled, Fàtima mor dessagnada en braços de Morey després de prometre’s tots dos el seu amor etern i incondicional. Un final que no ha agradat a part dels seguidors que es van revoltar a twitter, però que ha estat coherent amb el que anunciava José Coronado en el primer capítol: "A 'El Príncipe' tot acaba en aigua salada, en llàgrimes o en el fons del mar ". I així va acabar després de gairebé dos anys i mig després de la seva estrena, aquesta sèrie pensada només per a una temporada situada en aquest barri conflictiu de Ceuta, bressol de gihadistes i narcotraficants, i que aquests dos anys també ha patit i evolucionat amb la irrupció de l'Estat islàmic o Daesh. Grup terrorista multinacional, la escenografia macabra del qual va marcar el guió de la segona temporada i va estar reproduïda en sanguinari assalt de la comissaria de l'últim capítol.

Més enllà de girs argumentals que es van haver de donar per allargar la sèrie, algun molt ben triat com la corrupció al CNI i la utilització del gihadisme a Ceuta en el context de la pugna hispanofrancesa per la construcció d'un túnel sota l'Estret, la realitat va evolucionar molt des que es van gravar els primers capítols en 2013, sent la trama fidel a aquesta evolució. La sèrie comença amb un grup terrorista anomenat Akrab (Escorpí), potser fidel a Al-Qaida, en un temps que els joves que marxaven des de Ceuta i Europa a combatre a Síria, ho feien per sumar-se a grups lleials a Al-Qaida com el Front al -Nursa. I pren ja en la segona temporada la simbologia de l'Estat Islàmic o Daesh que irromp en 2104, després de trencar amb Al-Qaida i Al-Nursa, proclama el Califat i realitza les impactants execucions amb els seus vídeos de les víctimes vestides amb mono taronja.

En la segona temporada d''El Príncipe' afortunadament se solucionen els tints islamòfobs de la primera, en la que tots els personatges masculins musulmans o d'origen magribí van acabar sent terroristes o narcotraficants, fins i tot aquells com el policia de Ceuta, Hakim, -Ayoub a Hilali- que deia ser ateu i menjava pernil, però va resultar ser un terrorista infiltrat. I encertadament es van introduir altres, com l'agent Samy, Ahmed Younossi, que replica sempre als jihadistes que la seva visió de l'islam és equívoca, o la del líder musulmà amb túnica que, després de retreure als terroristes seva acció és assassinat a la porta de la comissaria.

Se li pot criticar la sèrie alguns errors a l'hora de mostrar el CNI o en l'execució dels dispositius antiterroristes. Un agent del CNI, actuï o no sota la cobertura de la Policia Nacional, mai s’autodefinirá com espia com feia Morey. Els agents dels serveis secrets, antiterroristes i d'informació es defineixen i classifiquen a tot el món en categories com a agents operatius o com analistes. El mot espia queda per l'època de la guerra freda en què els agents es camuflaven amb una altra professió en territori enemic per obtenir informació. Així mateix resulta impensable que una periodista pugui reunir-se amb Robledo, el cap del CNI corrupte, al pàrquing de l'organisme al qual ha accedit lliurement. I certament, tant l'operatiu policial de Granada amb els reis d'Espanya i el Marroc, com en les escenes trepidants de l'últim capítol, el dispositiu antiterrorista hauria estat molt diferent a la realitat, però això hagués tret protagonisme a Fran i Morey que havien de ser ells qui s'enfrontessin amb el mal.

En el capítol de dimecres es va reproduir com, a l'ordre d’Inghimasi, uns xavals inexperts assalten la comissaria reproduint la simbologia del Daesh o Estat Islàmic, malgrat que deliberadament es va canviar alguna paraula i la cal·ligrafia de la bandera negra amb cercle blanc del Daesh, per evitar que en el futur aquestes imatges siguin utilitzaes com a icona terrorista.

Resulta difícil valorar ara quin rèdit positiu o negatiu deixarà en 'El Príncipe' a la sèrie, que no ha acabat d'agradar a molts dels que treballen dia a dia per la convivència i desestigmatitzar el barri en haver-se sobredimensionat només les coses negatives. Un barri, que fa olor a heroïna i a te amb menta, que vaig tenir el privilegi de conèixer amb tota la seva complexitat el juliol de 2004 de la mà d’Abderraman Ahmed, "Hamido", recent alliberat de Guantámo. Ceuta i Melilla són dos microcosmos amb una gran població espanyola jove musulmana o de cultura musulmana, que afronta els problemes educatius, d'ocupació i de marginalitat, a més del conflicte identitari. Còctel del que s'alimenta a tot Europa el gihadisme. Per això preocupa als analistes del CNI, policia i Guàrdia Civil, si a conseqüència de la sèrie, a curt o mitjà termini, hi haurà joves de Ceuta i Melilla que puguin sentir-se atrets i mimetitzats per les, diguem gestes bèl·liques, mostrades a la mateixa.

Notícies relacionades

Arran dels últims atemptats realitzats a París o Brussel·les s'ha debatut molt sobre quin model d'integració dels ciutadans de religió o cultura islàmica ha de buscar-se, per evitar les condicions socials de segregació i guetos que alimenten el terrorisme gihadista. Lamentablement el tema és complex i s'ha d'abordar fugint del bonisme de cert multiculturalisme que propugna el respecte cap a patrons de conducta social i familiar, sense porta de sortida per a les dones, oposats al principi bàsic de llibertat individual. I fugint també de la islamofòbia que nega el dret a ser musulmà i mostrar-ho en públic. Però la trajectòria de la protagonista indiscutible, Hiba Abouk, o de l'actriu Mariam Bachir, que vam descobrir a El Niño i vam poder veure també en 'El Príncipe', ens obliga a reflexionar-hi.

Abouk, nascuda a Espanya de pare libi i mare tunisiana, va reconèixer fa un any que havia trencat la relació amb els pares, que no aprovaven els papers que realitzava. Així mateix la sahrauí Mariam Bachir, que vam poder veure també, realitzant com qualsevol altra actriu espanyola, una escena amorosa a El Niño, que va fer una escena de petó lèsbic en un espot publicitari, lamentava recentment a TV3 que, des del seu entorn sahrauí, se li reprotxés i censurés pels seus papers. I aquí podem arribar a la trista conclusió que moltes dones filles de musulmans, només poden decidir lliurement com volen viure i si volen trencar o no amb patrons patriarcals aferrats tristament a la cultura islàmica, si tenen capacitat econòmica per independitzar-se. I lamentablement un repte no resolt que tenen les societats democràtiques occidentals és que hi ha sectors de la població, i em refereixo sectors de les anomenades comunitats islàmiques, que no entenen que la religió i la manera de manifestar-la és una opció lliure amb tot el dret a practicar-la i difondre-la, però no un component genètic hereditari dels fills i filles de musulmans.