Petit observatori
El personatge ja només és persona
«El que està passant amb el senyor Mario Conde costa de creure», m'ha dit un amic. Els diaris ja no li deien «senyor», i si continuen dient «Conde» és perquè els cognoms són els cognoms i es porten inevitablement damunt per sempre, (Hi ha algunes rares excepcions, i en conec una: la d'una persona que es deia Zapata i, com que això de la sabata li semblava poc distingit, va decidir dir-se Zabala).
És raonable pensar que algun avantpassat del personatge que avui està detingut tenia aquest títol. Un comte és, històricament, un dignatari o funcionari al servei d'un monarca. Podríem dir que l'avui detingut no estava al servei de ningú, més aviat era ell, el monarca. Un personatge poderós i, com passa sovint amb els personatges que volen ser massa poderosos, acaben sent víctimes de l'ambició.
Un Mario Conde detingut per la Guàrdia Civil és una notícia sensacional. Ara s'ha fet públic que tenia molts diners a Suïssa, que va sacsejar Banesto, que evadia molts milions d'euros... sense que se li arrugués mai el coll de la camisa.
Que arribés a ser investit honoris causa per la Universitat Complutense és una mostra de la veritat de la dita castellana que sentencia, si no m'equivoco, «poderoso caballero es don dinero».
Sens dubte en va arribar a tenir molts, i això facilita formar part de consells d'administració, i sembla inevitable que aquests ambiciosos personatges impliquin en la seva expansiva aventura els fills, les filles, i els gendres. Entenc molt bé que els pares que s'enriqueixen vulguin protegir la família i assegurar el seu futur, però una altra cosa és oferir-los el paper de multimilionaris. Estimular els fills perquè puguin guanyar-se la vida està molt bé, si es pot. Però implicar-los en certes maniobres econòmiques em sembla francament lleig.
Mario Conde era rebut per reis i papes. Ara el rebrà un fiscal.
