Forat negre

Stephen Hawkingte, als anys 70, va proposar el concepte del que després es va conèixer com la radiació de Hawking. Els forats negres, segons el conegut físic, no eren tan negres com es pensava (densos, acumuladors de llum o de matèria), sinó que emetien, al llarg del temps, una fina pluja de partícules quàntiques que contenien una informació determinada que, en evaporar-se els forats, justament a causa d'aquesta pèrdua progressiva de la massa, es perdia del tot. El món de la física va rebre un impacte fenomenal. L'energia -la informació també ho és- no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, i la radiació de Hawking creava una paradoxa irresoluble. Ell mateix, en un article publicat fa uns mesos, rebat els plantejaments d'aleshores i sembla que admet que els forats negres sí que guarden la informació, però aquesta és una altra història i aquest no és un article sobre astrofísica ni sobre camps gravitatoris. És un article sobre futbol.

El Barça, que no feia sinó acumular energia i que, gràcies a la massa enorme del seu prestigi i de la trajectòria recent, gràcies a l'atracció gravitatòria del seu joc, engolia qualsevol cos aliè, el Barça, dic, podria desaparèixer sense deixar rastre. Sense la informació del nou triplet que semblava retingut i segur en el si del forat. A poc a poc, tot s'ha esvaït. O així ho sembla. Avui sabrem si tenia raó el primer Hawking o el Hawking del segle XXI.