El paradís fa olor d'Ozonopino

¿Per què, de sobte, se’m queda cara d’idiota? ¿Per què, de sobte, l’estupor em despenja la mandíbula i m’aixeca les celles tan amunt tan amunt que podria fer-les servir de serrell? ¿Per què em sento, un altre cop, el més tonto de la classe? ¿Per què, si ja ho sabia, si ho donava per fet, hi comptava, ho sento diàriament, ho llegeixo mil vegades, m’ho diuen, me’n parlen, ho comenten i ho asseguren? ¿Per què? Doncs perquè, per increïble que sembli, encara ens queda lloc per a la sorpresa.

 Sentia diumenge a la nit la bomba dels papers de Panamà i em deia: ¿a sant de què tant d’enrenou si tothom ja ho sabia? De sempre, un secret als quatre vents. ¿Què és el que havia canviat, llavors? Per descomptat, la magnitud de la investigació i el pes en teres dels resultats. I, per descomptat, els noms, els cognoms i la foto fixa dels protagonistes. La constatació fefaent, el document firmat, l’empremta en tinta impresa. Enxampats con las manos en la masa. Encara que no tant a la cuina com a la mesa, alguns d’ells, disfrutant del llamàntol a costa del contribuent. O uns altres a misa, beneint amb la dreta el que pispen amb l’esquerra. I si no se m’acut res amb mosa, és perquè ara em falla la musa, ja sabreu disculpar-me.

Ho diu la Bíblia: «I Jesucrist va dir al bon lladre: ‘en veritat et dic, que avui mateix estaràs amb mi al paradís». I no li va dir res més perquè el bon lladre ja coneixia el camí de Panamà, de les Caiman i d’Antigua i Barbuda, que és el nom d’una nació encara que sembli el malnom d’unes velles solteres en zel. Els ingenus diem paradís i aixequem els ulls al cel de manera inconscient. Greu error: el paradís és a la terra, o això afirmen els banyistes de la piscina blava turquesa de l’hotel de 20 estrelles. N’hi ha prou de tenir la pasta i ella mateixa et porta a l’amagatall.

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

Em pregunto, tot i això, què deu tenir aquest paradís que la majoria, preguntats ara, diuen que ja no, que se’n van sortir, que el van deixar fa temps. ¿Per què? ¿Perquè allà fa olor de podrit, potser?

Hi va haver un temps que l’únic paradís que coneixíem era el dels cinemes de barri, també conegut com a galliner. I de l’única cosa que feia olor era d’Ozonopino. Les notícies parlaven de gestos furtius: mà morta al genoll i fregadissa a corre-cuita de pana i setí. I pel que fa a lladronicis, només se sabia algun petó robat. Eren altres temps. No millors que aquests, és clar. Només altres.