"¿Anoeta? ¿Què va passar a Anoeta l'any passat? Res"
¿Anoeta-2015? Suplència de Messi i Neymar. ¿Caos? ¿Desastre? ¿Crisi? ¿Baralla? ¿Conflicte? ¿Discussions? ¿Desaires? ¿Soroll al vestidor? ¿Intervenció dels capitans? ¿Mediació de Xavi? ¿Intercanvi de 'whatsapps' entre les ‘vaques sagrades’ de la plantilla? ¿Solució immediata? ¿Cadascú va reconèixer la seva flamarada i cabreig? ¿I en paus? ¿Tots es van adaptar a tots? ¿Els caps del camp van agafar el control? ¿Pacte entre banqueta i gespa?
Res de tot això, per l'amor de Déu, res d'això. També aquest divendres, Luis Enrique ha tingut un puntet de sobradisme i ens ha pres per tontos. Bé, pitjor, ha dit que tot és imaginació nostra. Fa poc més d'un any (gener 2015), no va passar res a Anoeta, per més que aquella derrota (autogol de Jordi Alba) es carregués el meu amic Andoni Zubizarreta, com qui no vol la cosa, l'home que va construir bona part de l'equip, de la plantilla, que al final, amb agraïment públic de Luis Enrique, això sí, i Xavi, també de Xavi, i menyspreu de Josep Maria Bartomeu i Jordi Mestre, va conquistar el trident.
ALINEACIÓ IMPOSSIBLE
“¿Anoeta-2015? Va ser un globus sonda que vosaltres vau llançar i que us ha donat molt de rendiment, tant que encara continueu”, ha llançat Luis Enrique a la premsa en la conferència d'aquest divendres, prèvia a la visita a l'estadi on el Barça ha patit més els últims anys, on no ha sigut capaç de guanyar. “¿Anoeta-2015? A veure, Robert, ¿quants partits perduts l'any passat?”, li va preguntar el míster asturià al seu ajudant, Robert Moreno, sempre apostat al fons de la sala de premsa de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Cinc, en vam perdre cinc, res. “Doncs això, Anoeta-2015, una de les cinc derrotes de l'any passat. Res més”.
És més, aquella derrota va ser, segons sembla, tan poc significativa que Luis Enrique ha dit: “Potser repeteixo alineació [Bravo; Montoya, Mascherano, Mathieu (Alves, minut 69), Alba; Xavi, Busquets, Iniesta; Pedro (Neymar, m. 57), Munir (Messi, m. 45) i Suárez] i tot". Però no pot, no. “Vaja, no hi és el Pedro, ¡hòstia, no podré! Tampoc el Xavi. No podré repetir alineació, llàstima, perquè us hauríeu posat a tremolar, ¿oi?”.
No, míster, no, per més que no ho vulgui reconèixer, després d'aquell 1-0 qui es va posar a tremolar va ser la directiva, qui es va posar a tremolar va ser el president, qui es va posar a tremolar va ser el vicepresident esportiu --que va ser el que va acomiadar Zubizarreta, perquè el president no es va atrevir a mirar-lo a la cara--, qui es va posar a tremolar va ser el barcelonisme. I després, tot es va arreglar, sí. Fins i tot vostè devia tenir molt a veure amb la solució i la conquista del triplet, evidentment, però alguna cosa va passar.
No som tontos, no.
