¿Qui mana al PP?

El PP valencià crema en plenes falles i les flames han pres en la direcció nacional. Assetjada per les evidències que la involucren en el cas Imelsa, Rita Barberá ja no sent el caloret del seu partit i, desafiadora, s’aferra a l’escó que aquest li va procurar a manera de cuirassa judicial. No li falta raó a l’exalcadesa de València: ella és avui tan innocent, o tan culpable, com quan el PP la va incorporar a la diputació permanent del Senat perquè ni unes eleccions l’exposessin a la imputació judicial. Si els indicis que l’assenyalaven no van torbar llavors l’equip de Mariano Rajoy, ¿per què ara li tremolen les cames fins a l’extrem d’obrir-li un expedient, al marge de quin sigui el seu desenllaç? La novetat, en sentit estricte, no radica en el fet que Barberá es declari innocent i disposada a col·laborar amb la justícia, conducta a la qual està obligada com qualsevol ciutadà, encara més sent electa. El que hauria cridat l’atenció hauria sigut que, no fent cas de la invitació del magistrat perquè declari voluntàriament davant els «indicis suficients» de delicte detectats pel fiscal, la senadora hagués anunciat: «Entorpiré en la mesura del possible l’acció de la justícia perquè mai es descobreixi la meva culpabilitat».

¿Important o insuficient?

Notícies relacionades

El PP obre expedient informatiu a Rita Barberá per la corrupció a València

Rita Barberá: "Manifestaré al jutge tota la veritat que jo conec"

La guspira que ha desencadenat l’incendi al PP són els diferents rasers amb què uns i altres dirigents mesuren la magnitud del desafiament de Barberá. El seu equip de defensa el dirigeix María Dolores de Cospedal en sintonia amb Rajoy, líder en funcions a qui la compareixença de l’exalcaldessa deixa «tranquil» –cosa que potser indica que abans estava inquiet–, ja que constitueix «un pas endavant molt important» que respongui a la crida del jutge. Mentrestant, l’equip atacant el conformen els subalterns Javier Maroto i Pablo Casado, que diplomàticament consideren «insuficients» les explicacions de Barberá.

En una organització jeràrquica, el president i la secretària general pesen més que dos vicesecretaris, però l’expedient a Barberá evidencia el desapoderament del primer. La qüestió ja no és quant poder conserva el declinant Rajoy, sinó qui mana, si és que mana algú, al seu partit.