Avorriment

El món del llibre és molt avorrit, diuen. Deu ser per això que cada vegada hi ha menys espais per a llibres als mitjans de comunicació. Així que tots hem d’esforçar-nos perquè sigui més entretingut. No sembla suficient que Mario Vargas Llosa estigui demanant a crits que algú li digui com deixar de sortir a la portada de la revista '¡Hola!' O que Ignacio Sánchez-Cuenca hagi esgotat en dos dies el seu llibre 'La desfachatez intelectual' (Catarata), en què els fa una repassada a alguns escriptors que escriuen articles de tint polític, entre ells Antonio Muñoz Molina, Félix de Azúa i Arturo Pérez-Reverte, per, segons ell, un: «ens hem de documentar una mica més abans de parlar de certs temes».

Potser per reforçar la tesi que el món literari pot ser tan 'cool' com el de la música o el cine, podríem destacar la novel·la de Sjón, 'El chico que nunca existió' (Nórdica), no només perquè sigui aire fresc per a les lletres actuals, sinó perquè aquest escriptor és una figura molt important de la música islandesa com a lletrista de la gran Björk. Potser  així aconseguim que canviïn d’opinió aquests crítics descreguts.

I si fa falta més carn a la graella, doncs la servim poc feta, recordant que en aquesta estupenda novel·la de Herman Koch, 'Estimat senyor' M (Ara / Salamandra), publicada recentment, els dos escriptors holandesos enfrontats a sang i que responen a les inicials M i N estan inspirats en les figures de Harry Mulisch i Cees Nooteboom, respectivament. Però haurem de ser encara més convincents perquè aquí continuem amb la xerrameca que s’ha de donar més vida al sector editorial, que se’ns mor.

Notícies relacionades

Habitatge, el vapor de l’olla de pressió

L’elogi revolucionari

Però ¿què hi podem fer si cada vegada tenim menys famoseig publicant llibres de cuina? ¿Si Lucía Etxebarría parla del seu coeficient intel·lectual i els vampirs sorgeixen de les tenebres per llançar-se a la seva jugular com si fossin l’ós d’'El renacido'? Així no hi haurà cap escriptor que s’atreveixi a obrir la boca. I ¿com ens ho farem, llavors, perquè algun espavilat programador s’adoni del potencial que tenen i en convidi algun a participar en un 'Gran hermano VIP'?

Al cap i a la fi, no oblidem que això del gran germà orwel·lià va sorgir del món de les lletres. Potser som avorrits, però no tontos.