LA CLAU
¿Iguals davant la justícia?
La negativa de la infanta Cristina a respondre, i de les parts a fer constar les seves preguntes, converteixen l'interrogatori en una oportunitat perduda
Manos Limpias demana 8 anys de presó i una multa de 2 milions d’euros per a la infanta Cristina. /
Va ser una bona notícia per a la justícia que el tribunal que jutja el 'cas Nóos' desestimés la maniobra de l'advocacia de l'Estat i la fiscalia per estalviar-li a la infanta Cristina el mal trago de seure's al banc dels acusats. El contrari hauria augmentat els raonables dubtes de la ciutadania sobre la divisió de poders, i no hauria ajudat el rei Felip en el seu propòsit de recompondre la imatge de la Corona. No es pot dir el mateix de la manera com s'ha produït la declaració de la germana del monarca.
Sense perjudici de quina sigui la línia de defensa de l'acusada i la del seu marit, Iñaki Urdangarin, molts espanyols poden haver sentit un lògic malestar a l'assistir a un simulacre d'interrogatori, després d'anunciar l'acusada que només contestaria les preguntes de la seva defensa. Tenia tot el dret de fer-ho, tant com el tenien les parts personades de formular, perquè almenys constessin en acta, els interrogants als quals la infanta defugia donar resposta. Només l'acusació popular va obrar de tal manera, mentre que les altres defenses, les administracions presents a la causa, l'advocat de l'Estat i el fiscal guardaven un caut silenci.
No és un judici qualsevol
Notícies relacionadesNo és en absolut infreqüent que, per l'interès dels seus representats, els lletrats renunciïn a interrogar altres encausats en la vista oral. Però el del 'cas Nóos' no és un judici qualsevol: més enllà de la tipificació final dels delictes, s'enjudicien les pràctiques d'unes institucions on els responsables, confiant guanyar-se el favor de la Casa del Rei, presumptament van prevaricar i defraudar a compte dels impostos que paguem tots.
L'expectació mediàtica concitada per la declaració de la infanta Cristina, lògica per tractar-se de la primera integrant de la família reial asseguda davant d'un jurat, constituïa una oportunitat única per demostrar a la ciutadania que, com va proclamar el rei Joan Carles a l'esclatar aquest escàndol, "la justícia és igual per a tots". Però els estratagemes de les defenses i la prudència reverencial de les institucions personades com a perjudicades l'han convertit en una oportunitat perduda.
