Vida sintètica, déus del laboratori

El blat de moro o el tomàquet primitiu no s'assembla gens al que trobem a la botiga. Durant molts segles hem anat barrejant diferents soques per obtenir els que estan avui disponibles per al gran consum d'una població humana exponencialment creixent. De la mateixa manera que hem anat creuant cànids per acabar gaudint de gossets menuts i bondadosos que ens recorden poc el llop. O de porcs que tenen poc a veure amb els seus parents llunyans. També hem estat també capaços d'induir de forma més o menys atzarosa mutacions en plantes per fer-les més resistents a la sequera o als seus depredadors.

D'aquesta forma els humans hem anat canviant altres formes de vida. I també ens hem anat canviant a nosaltres mateixos de forma natural, per exemple tenint descendència no sols entre homo sapiens, sinó també amb la reproducció amb altres humans com els neandertals o els denisovans, havent incorporat fragments del seu genoma. També persones amb el material genètic nuclear del pare i la mare, però l'ADN mitocondrial d'un tercer. Hem anat canviant-nos a nosaltres i als éssers vius que ens envolten. Però ara encara es pot anar un pas més enllà i la biologia sintètica, com si es tractés del programa d'un ordinador, permetrà editar el nostre ADN a la carta.

Vam començar amb éssers petits, minúsculs com els bacteris o els llevats i els vam modificar per eliminar taques de petroli o per produir biocarburant. I vam introduir nous gens a plantes perquè produïssin medicines de forma barata per arribar als països més pobres. I vam alterar virus per lluitar millor contra certes infeccions resistents i per lluitar contra tumors terribles. I un dia també vam introduir un virus modificat per rescatar la funció d'un gen en un nen amb una malaltia minoritària de la sang. Però estàvem en la infància del procés. I ahir uns quants van imaginar maneres perquè la introducció de nous gens al genoma no es fes de forma aleatòria sinó molt precisa: al lloc exacte on volem.

I, entre altres, un científic anomenat Francisco Mojica, passejant per Alacant, es va adonar que els bacteris tenien un sistema per fer-ho. I altres van desenvolupar aquest sistema per iniciar una altra revolució biològica. I aquesta tècnica l'anomenaren CRISPR. Una eina per eliminar o introduir específicament un fragment d'ADN al nostre genoma. Podem comprar peixos fluorescents produïts així. ¡Quanta innocència ! Però també podem canviar la línea germinal, és a dir, que el canvi genètic que hem introduït es faci hereditari i passi així als nostres fills, néts, besnéts... Els primers estudis s'acaben d'aprovar al Francis Crick Institut del Regne Unit. Potser podrem reduir el risc genètic de tenir càncer, demència o malaltia cardiovascular, els tres grans assassins del món occidental. Però ¿hi haurà conseqüències insospitades? Sempre n'hi ha. Qualsevol acció ocasiona una reacció. Fins i tot la inacció provoca una reacció. Serem petits déus de laboratori.

I les noves possibilitats seran il·limitades, quasi infinites. Comencem a barrejar material biològic amb sintètic. No sols parlem de persones que ja porten un telèfon mòbil implantat sota la pell. Estan en marxa les primeres combinacions de semiconductors i neurones. Fusionats de manera que no queda del tot clar on comença un i on acaba l'altre. Això no ho para ni una vaga al Mobile World Congress. Podrem crear màquines híbrides intel·ligents. I no estic parlant de l'ordinador Deep Blue que va derrotar Garri Kaspàrov als escacs, sinó de redefinicions del que anomenem ésser viu. I la tecnologia ja existeix en gran part avui dia. Un exemple significatiu: podem produir tot un nou material genètic en la seva totalitat. No es tracta dels experiments amb electricitat del pioner lleidatà Joan Oró per crear petites biomolècules a partir de la sopa primària, estem parlant de sintetitzar totes les peces d'una en una que formen el nostre ADN. Ja s'ha fet amb el genoma d'alguns bacteris i algun cromosoma humà dels 23 parells que en tenim. No hi ha frontera.

Notícies relacionades

L'extrema dreta es dispara

El model sanitari, ¿superat?

Els límits els haurem d'establir entre tots. Científics, tècnics, legisladors, humanistes... I no serà fàcil. Segurament ens en sortirem, com sempre. Els humans sempre han estat una espècie empesa per la curiositat i la necessitat. Qualitats que la van fer baixar dels arbres, posar-se dreta i alliberar les seves mans per usar i construir eines. De la pedra punxeguda de sílex a l'iPhone 7. No tan diferents. I si un dia som capaços de reconstruir tot un genoma humà i posar-lo dins el continent d'una cèl·lula buida, ¿funcionarà? ¿Hi ha una espurna de la vida? ¿Generarem superhomes? ¿Walking dead o Seating alive? Esperarem els esdeveniments amb interès, amb certa nostàlgia de quan les coses eren més senzilles, i continuarem desitjant que els nous descobriments siguin fets pel bé comú.

Metge. Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge.