INTANGIBLES
Què passa a la borsa, que s'ha de fer
Des de començaments d’any la borsa ocupa portades a causa de la seva alta volatilitat: grans baixades seguides de fortes pujades. Els analistes omplen els mitjans de comunicació amb opinions (gairebé totes negatives) intentant explicar per què la borsa baixa violentament: que si la baixada del petroli, que si el refredament de l’economia xinesa, que si una pròxima crisi mundial que s’acosta i opinions similars gairebé totes sense fonament en dades.
El resultat és que el personal (el ciutadà comú) s’inquieta i pregunta si tornarem a la crisi una altra vegada... ¿Què està passant? Doncs aquest és el meu intent d’explicació:
Primer. El tema de la volatilitat afecta a la borsa de tant en tant. Cada dos, tres, quatre anys tenim un episodi de volatilitat; els últims han sigut el 2012, el 2011, el 2010, el 2008. Per cert que l’episodi actual és relativament suau comparat amb altres d’anteriors. De manera que no cal angoixar-se gaire.
Segon. Una borsa volàtil no és presagi de crisi econòmica. Si hi hagués males notícies la borsa no pararia de baixar, però no és això el que passa. El que passa és que avui baixa i demà puja. I ja de passada, no és cert que la borsa sigui, avui dia, un bon indicador de la situació econòmica. En absolut. La borsa té molts més alts i baixos que els que tenen l’economia i les empreses. De fet no entenc que es doni tant protagonisme a la borsa, però això seria una altra història per explicar.
Tercer. La volatilitat es produeix perquè les entitats financeres (traders) augmenten sobtadament el volum de les seves compres, les seves vendes i sobretot aquestes últimes. Si la borsa baixa un dia, diguem un 4% i l’endemà puja un 3%, el trader pot guanyar molt en només dos dies. Per contra, en un escenari de borsa estable, on cada dia puja o baixa un 0,3%, els guanys del trader seran reduïts. Tots els incentius estan posats perquè el trader, que és el que realment domina la negociació borsària, provoqui volatilitat. En un mercat estable, només hi guanya l’inversor individual a llarg termini (vostè i jo), però el trader a penes hi guanya res.
Quart. La volatilitat, i les baixades borsàries augmenten quan augmenten les vendes a curt: els especuladors venen accions que no tenen, de manera que produeixen un volum anormal de vendes i una baixada anormal del preu. Després intenten recomprar aquestes accions a preu més baix i obtenir un guany substancial. En aquest mes i mig el volum de vendes a crèdit ha crescut molt. És sorprenent que aquesta pràctica tan perniciosa, per a l’empresa i per al petit estalviador, segueixi sent legal en gairebé tots els països. Per cert: quan s’ha suspès temporalment, la borsa gairebé sempre s’ha recuperat i ha guanyat estabilitat.
