Fes servir els ulls

No recordo la quantitat de vegades que ens han intentat colar la realitat virtual, augmentada o simplement adulterada amb qualsevol tecnologia. Sembla que va ser ahir quan tots anàvem a tenir una tele amb la funció 3D. M'ho vaig creure fins al punt que encara tinc la meva tele allà, preparada amb unes ulleres horroroses que dec haver fet servir -com a màxim- una vegada en la meva vida, i a sobre crec que va ser per veure'm a Torrente 4 fent de mossèn. I què me'n dius de les Google Glass, aquest giny que ens hauria d'haver canviat la vida fa anys. Tant és. Aquest cop, com que el fundador de Facebook i arxibilionari Mark Zuckerberg ha dit a l'MWC de Barcelona que el futur són els vídeos en 360º, ara sembla que per fi sí. Per fi no haurem de suportar la realitat que ens ha tocat viure, i podrem muntar-nos la nostra realitat paral·lela i cadascú veurà només el que vulgui veure. Més o menys com un regidor del PP, però en versió honrada.

La història de la tecnologia sembla explicar la història de la fugida de la realitat. Fugir de les seves incomoditats. De les seves imposicions. Fugir-ne per no haver de suportar-la. Primer vam fugir de la nostra feble condició animal sense gaires defenses. Després, de la climatologia adversa, la dictadura solar, els canvis d'estació, els accidents geogràfics i l'orografia desfavorable. I més tard hem intentat reduir aquest inconvenient anomenat distància i n'hem dit TIC. I els últims 50 anys ens enxampen fugint de la necessitat d'estar acompanyats per deixar d'estar sols. Una fugida sense gaire èxit, he de dir.

A través d'una pantalla

Notícies relacionades

Zuckerberg: "Tothom mereix tenir accés a internet"

Les grans marques de mòbils aposten per la realitat virtual

Avui, si t'hi fixes, mirem sempre de segon ull. Sempre a través de. Un mòbil, una tele, un ordinador o un visor qualsevol que volen lligar al nostre cap, no fos cas que ens n'escapéssim. Així apareixem els assistents a qualsevol funció infantil de fi de curs, pares bavejant parapetats rere els nostres mòbils com si fóssim paparazzis sense fer cas del més important que es presenta davant els nostres ulls: l'inexorable pas del temps reflectit en les habilitats de la nostra prole, o dit d'una altra manera, la realitat. Ni virtual ni augmentada. Realitat i punt. Seguim sense ser conscients que el que no mirem directament mai haurà sigut vist pels nostres ulls. Sempre a través d'una pantalla. Sempre a través de.

Fes servir els ulls. No deleguis en els ulls d'una màquina. Et podria donar moltíssimes raons, però em quedo amb tres. La primera, és que els teus ulls no necessiten bateria per gravar en UltraHD. La segona, que no només veuen, també perceben. Tenen visió més enllà del que miren, reben informació més enllà del que hi ha. Només has de deixar que surtin de pla. I l'última, que ells sí que saben emocionar-se. I la tecnologia sense emoció és com un número aïllat: per més gran que sigui, mai sabrà què està comptant.