El 23-F, els 'lobbies' i l'interès general

L'intent de cop d'Estat en un dia com avui, fa 35 anys, pot servir-nos de marc per parlar d'una cosa significativa: ¿qui defensa l'interès general? ¿És l'interès general la suma d'interessos particulars o és una cosa molt diferent? L'intent de connectar aquests temes amb el 23-F té alguna cosa de peregrí, però m'explico. En l'argumentació que justificava l'intent de Tejero i companyia figurava en un lloc destacat la salvaguarda de l'interès general d'Espanya, la defensa del qual s'atribuïen. Per a això, i entre altres justificants, parlaven de la necessitat de «salvar el país d'ETA, els nacionalismes i la debilitat de la classe política». No tots pensaven el mateix que els insurrectes, i la interpretació de l'interès general que va emergir triomfant del succés va ser la que veia la Constitució i el govern lliurement elegit com la via majoritàriament acceptada per plasmar l'interès general.

No és gens fàcil establir una delimitació clara del concepte d'interès general. Quan es parla d'això o de conceptes similars (interès públic, bé comú, benestar general…) ens solem trobar amb la dificultat d'establir qui ho defineix o a través de quins mecanismes podem aclarir en cada moment el seu significat concret. La definició que apunta a un agregat aritmètic d'interessos particulars no funciona, ja que gairebé sempre aquest agregat no aconsegueix establir pautes clares de decisió. Tampoc funciona del tot la idea de considerar que l'interès general ve establert per les decisions dels poders públics legalment i legítimament constituïts. És habitual comprovar que poders públics d'aquestes característiques xoquen entre ells, o bé que s'acaben prenent decisions que clarament afavoreixen uns interessos per sobre d'uns altres.

Però, ¿tot això té alguna cosa a veure amb l'actualitat? Si deixem de banda la particular visió d'interès general que tenien els que aquests dies apareixen com a investigats en relació amb decisions preses sobre construcció d'infraestructures, canvis de qualificació de terrenys o organització d'esdeveniments, el tema segueix sent vigent.

Per una part, la Generalitat ha establert un registre de grups d'interès, que es dirigeix a «aquelles persones i organitzacions que treballen per compte propi i participen en l'elaboració i aplicació de les polítiques públiques de la Generalitat i del seu sector públic en defensa d'interessos de terceres persones o organitzacions». Per una altra part, la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència pretén fer el mateix en relació amb l'Administració general de l'Estat. Com deia fa poc el seu president, Marín Quemada, convé regular el tema perquè «ara a Espanya els grups d'interès o lobbies es revesteixen d'altres denominacions o vestimentes perquè la seva existència és tractada per la societat amb certa sospita, una cosa que no passa en altres països, ni a Brussel·les».

Efectivament, arribem amb retard al tema. No tant perquè no existeixin al nostre veïnat grups d'interès, que n'hi ha i nombrosos, sinó perquè, com es deia, són poc visibles, poc transparents i actuen de manera vergonyant, aparentant ser només relacions públiques o bufets professionals d'advocats. Amb la qual cosa, tenim la mateixa possibilitat que altres països que la capacitat d'influència dels més poderosos i actius aconsegueixi inclinar la legislació a favor dels seus interessos en absolut generals, i en canvi no disposem dels avantatges de la seva regulació, publicitat i transparència. En un llibre publicat recentment de Juli Ponce (Negociación de Normas y Lobbies, Aranzadi) es defensa la regulació d'aquesta activitat recolzant-se en el dret comparat. Facilitant així que aquest joc entre interessos contraposats en la presa de decisions públiques permeti més bons resultats de qualitat normativa i de bona administració.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No és un tema només d'interessos econòmics. Fa anys, Vicenç Fisas va publicar un llibre (El lobby feroz, Icaria) en què s'explicava com Amnistia Internacional, Greenpeace, Oxfam i Metges sense Fronteres s'havien organitzat per aconseguir acabar amb les mines antipersones. No pel fet de considerar que hi ha un únic interès general aconseguirem el miracle d'eliminar les visions i els interessos particulars. Convé regular el tema, afavorint la traçabilitat de la legislació, sabent qui ha dit què en cada moment, i afavorint que no acabin prevalent només els que saben a qui trucar per preguntar «què hi ha del que a mi m'interessa» o aquells altres, com Tejero i els seus, als quals només queda el pur exercici de la força per defensar els seus arguments. L'interès general, és a dir, la resultant final d'aquests processos de conflicte i acomodació acabarà, esperem-ho, sent més ben defensat.

Catedràtic de Ciència Política (UAB).