L'edició dels genomes

És el nou fantasma que recorre la biologia. Han aparegut nous mètodes que permeten modificar l'ADN en punts molt precisos. Estan basats en sistemes que fan servir diverses espècies de bacteris per infectar plantes o per defensar-se de virus i que han estat manipulats per poder modificar genomes de forma dirigida, i d'això en diem editar el genoma. Han obert tot un ventall de possibilitats d'actuar sobre diferents tipus d'organismes, animals i plantes, fins i tot l'espècie humana, i un seguit de discussions sobre com han de ser utilitzades. Les condicions són molt diferents, caldrà parlar-ne cas per cas.

L'agricultura i la ramaderia estan basades en l'aprofitament de característiques molt precises del genoma d'un nombre petit d'espècies. Durant segles això s'ha fet observant les que apareixen de forma espontània, però des de mitjans del segle passat sabem que els caràcters genètics estan inscrits en la llarga molècula que anomenem ADN. Des que ha estat possible, s'han desenvolupat mètodes per modificar l'ADN dels organismes vius per aconseguir nous caràcters d'interès. D'una banda s'han creat, sobretot en plantes, noves mutacions en l'ADN per tractament amb productes químics o per radiacions, i d'altra banda s'han introduït fragments nous d'ADN en el genoma, el que anomenem organismes transgènics. Fins ara no era possible predir en quin lloc del genoma es donarien les modificacions i calia a posteriori seleccionar les que funcionen. Les noves tècniques d'edició permeten de fer talls en llocs precisos del genoma i per tant predir on es modifica. Ara caldrà decidir si considerem també que aquest és un organisme transgènic i això voldria dir aplicar les regulacions vigents i els costos enormes que impliquen. S'espera que la Comissió Europea prengui una decisió en els propers mesos.

En el cas dels animals també es discuteix com es poden fer servir aquestes noves possibilitats. Un exemple ha estat en porcs que poden produir menys greix o en aquells en els quals han estat inactivats els virus latents que hi ha en el genoma amb l'objectiu de fer servir els seus òrgans per transplantaments en humans. Però potser la discussió més actual és en mosquits. En l'actual preocupació per l'extensió de malalties com el dengue, el chikungunya o recentment el zika, sense oblidar la malària, una de les possibilitats és desfer-se dels mosquits portadors de la malaltia. Es pot pensar en fumigacions amb insecticides, però aquests tenen efectes sobre tots els insectes, i s'han proposat diferents maneres per eliminar específicament els mosquits portadors. Hi ha mosquits transgènics que s'han provat al Brasil i també hi ha un sistema que es basa a fer servir l'edició de manera que quan els animals s'aparellen se n'elimina la descendència. La proposta, anomenada gene drive, pot acabar eliminant de forma ràpida només l'espècie portadora, però la consideració de transgènic pot molestar algú.

El tema més complicat és la utilització de l'edició en humans. No sembla que plantegi problemes per tractar cèl·lules que serveixin per curar alguna malaltia com les degeneratives, però ja fa unes setmanes discutíem les possibilitats que es proposi modificar la descendència per evitar algunes malalties o per aconseguir millores en els gens. La notícia és que a la Gran Bretanya han estat autoritzats experiments en embrions humans durant els seus primers dies de vida però sense permetre la seva implantació i per tant sense que puguin donar lloc a cap individu. Alguns països no permetran aquesta possibilitat i s'havia demanat una moratòria global, però els britànics deuen haver pensat que hi ha prou garanties perquè els experiments es puguin fer de forma controlada.

Notícies relacionades

Prioritzar el benestar del menor

Més enllà del ‘Sálvame’ d’Ábalos

Les tècniques d'edició genòmica obren com veiem noves possibilitats i debats. No és estrany que es parli de premi Nobel, ni que universitats prestigioses com Berkeley o Harvard es disputin les patents que hi estan relacionades. Editar plantes o animals en els quals es basa la nostra agricultura pot ser una novetat, però el resultat final de les tècniques d'edició serà en molts casos indistingible de les variants que fem servir de manera habitual. No semblaria doncs que calgui incloure'ls en la mateixa capsa que les varietats transgèniques amb els seus costos i reaccions adverses. Potser caldria també aprofitar aquestes metodologies per eliminar plagues que són una amenaça. Estaríem segurament ben contents d'eliminar el mosquit tigre que ha aparegut recentment i que és portador de malalties. I sens dubte ens ho hem de pensar molt bé abans de modificar el genoma humà. Cada cas és un problema diferent que caldria tractar en profunditat evitant decisions precipitades en una direcció o en una altra i mirant de treure el màxim profit d'unes possibilitats prometedores.

Professor d'Investigació del CSIC.