Un metro a l'aeroport, ¡quina sort!
Barcelona i la seva àrea metropolitana han hagut d'esperar fins al febrer del 2016 per tenir una valuosa infraestructura
Dotze de febrer del 2016. És l’època de les xarxes socials, la realitat virtual, les telecomunicacions, els núvols, la societat 3.0, la transparència de les institucions, les guerres informàtiques, els hackers, els trolls, els drons, l’internet de les coses i moltes altres modernitats. És en tal dia com aquest 12 de febrer del 2016 que Barcelona, la capital europea de moda a la qual tothom vol venir, i la seva populosa àrea metropolitana començaran a gaudir d’un luxe asiàtic: un metro que arribi fins a l’aeroport del Prat, un dels aeroports amb més trànsit del sud d’Europa. Sí, amics, fins al 12 de febrer del 2016 Barcelona i el seu aeroport no han tingut connexió per ferrocarril suburbà.
Fins a aquest dia, això sí, els nostres governants, tan gelosos de la importància del transport públic per a la mobilitat dels ciutadans i, consegüentment, per a la seva prosperitat econòmica, ens han obsequiat amb altres infraestructures valuosíssimes. Abans que el metro a l’aeroport hem tingut, gràcies a aquest proverbial encert per decidir les inversions, una xarxa de Rodalies puntual, moderna i a prova de foc, unes carreteres lliures de peatge que connecten les poblacions metropolitanes més riques i productives, un aeroport d’Alguaire on bull l’activitat, una trama d’alta velocitat ferroviària similar al millor tren tramvia amb estacions en paratges desèrtics, un port connectat a les línies fèrries de mercaderies, un corredor mediterrani que ens acosta als nostres socis europeus.I, si sortim de Catalunya, podem disfrutar d’un AVE que uneix el desert amb el no-res, a part del celebrat aeroport de Castelló.
Nosaltres, com sempre primmirats, ens queixarem a partir d’aquest 12 de febrer que es triga molt a arribar-hi (¿Han anat en metro a Heathrow?), que costa molt (¿Han anat en metro al Charles de Gaulle?) i del greuge dels usuaris de la T-10, en comparació amb els abonats a la T-50/30. Nosaltres, com sempre, ens queixarem d’un servei públic, d’una infraestructura que no ha arribat fins –és una pèssima broma– al 12 de febrer del 2016.
