Barcelona Rodalies

Barcelona és un ésser viu i imprevisible. Dimarts al matí ho vam descobrir una altra vegada amb l'enèsim caos de Rodalies, que aquesta vegada no va ser culpa de cap catenària, ni de cap connexió, ni tan sols de cap conspiració. No va ser culpa de ningú perquè en realitat és culpa de tots. El caos va ser provocat per una malaltia en una de les extremitats de la ciutat: un foc per acumulació de porqueria en una estació planificada i mig construïda durant el franquisme, abandonada i mai inaugurada, i absolutament ignorada fins aquest dimarts, perquè ni sabíem que existia. Les fotos que ens arribaven de la zona zero semblen tretes d'un malson postnuclear, i aquestes imatges decadents que podrien ser de qualsevol suburbi del tercer món africà resulta que són d'un lloc a escassos metres de la plaça de les Glòries.

El descobriment va ser tan sobtat que de cop ens vam assabentar també que aquesta estació fantasmagòrica mai utilitzada rebia el curiós nom de Bifurcació-Vilafranca, i de passada vam saber que és precisament el lloc on aquesta Barcelona viva diposita els seus excrements: el fum que va deixar penjades desenes de milers de persones va ser provocat per una acumulació de porqueria de la qual tampoc ningú semblava tenir notícia. Però és que posats a descobrir ens vam assabentar que allà descansaven desenes d'indigents expulsats del sistema, habitants sense res enmig del no-res, assenyalats com a causants del foc. I és que cada vegada que s'origina el caos de Rodalies comença el festival d'assenyalar culpables i aquesta vegada no ha sigut una excepció.

Més enllà de la postal

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Adif en culpava els Mossos, en una tàctica grollera ja habitual per treure's el mort de sobre. La Generalitat assenyalava Madrid amb un automatisme que li treu la possible raó que pogués tenir, i l'Ajuntament guarda silenci sobre un espai del qual la ciutat fa anys que fa veure que no existeix.

Però aquesta vegada les excuses han sonat buides, com si ja ni tan sols se les creguessin els que les profereixen, perquè resulta que l'incident poc tenia a veure amb Rodalies i amb alguna infraestructura i molt amb el nostre passat i la gestió que n'hem fet. Perdonin, però un incendi originat per uns vagabunds en un abocador d'una estació construïda durant el franquisme i abandonada en ple centre de Barcelona no ens parla dels problemes amb Renfe, sinó de la crisi en les nostres estructures socials, de com ens tapem els ulls davant la degradació de la ciutat i de la difícil digestió d'un passat sinistre que torna per dir-nos que encara no està superat. De passada, Barcelona protesta per dir-nos que més enllà de la postal, hi ha una ciutat que pateix i que amaguem tant que no hi podem anar ni en Rodalies.