L'hora de la política
No l'hi posaran fàcil a Sánchez, però tornar la papereta als votants revelaria la incompetència dels partits i no resoldria l'embolic del 20-D
El líder socialista assegura que parlaran “amb totes les formacions polítiques”. /
El que preocupa no és que la governabilitat d’Espanya faci 44 dies que està en suspens. El que inquieta és que en el mes i mig transcorregut des de les eleccions generals el diàleg polític no hagi existit. Els uns i els altres es miren de reüll sense dir-se res, intepel·lant-se davant de les càmeres en comptes d’entaular negociacions i intercanviar propostes. No li falta raó al rei Felip quan es confessa molest perquè cap polític hagi anat a la Zarzuela amb un pacte mínimament conformat sota el braç, ja que no és la seva funció constitucional decidir qui intenta governar, sinó donar fe de qui està en condicions de fer-ho. Malgrat exhibir la seva condició de candidat més votat, Mariano Rajoy justifica la seva tàctica abdicació en la negativa del PSOE a facilitar-li la investidura, sense haver negociat ni tan sols amb Albert Rivera el suport de Ciutadans. Si hagués sumat 162 escons en comptes de passar la tanda, hauria tingut més legitimitat per exigir a Pedro Sánchez un pacte d’adhesió, o si més no de no agressió.
Ara és a Sánchez a qui correspon la molt àrdua missió de recollir el suport necessari per formar Govern. No l’hi posaran fàcil. Pablo Iglesias no renunciarà a un Govern de coalició que al PSOE provoca tanta irritació com el compromís de Podem de promoure un referèndum a Catalunya o el seu pretès acostament a l’independentisme català. I Rivera, fins i tot interessat a evitar les eleccions i propiciar que el PP s’esbotzi després del seu desallotjament del poder, tampoc facilitarà amb la seva abstenció cap oferta a Catalunya que comprometi la unitat de la sobirania espanyola. El monumental embolic derivat dels resultats de les eleccions del 20-D no es resoldrà per si mateix.
Responsabilitat, sacrifici
La seva complexa resolució exigirà diàleg, responsabilitat, flexibilitat i sacrificis de tots els actors implicats. Qui miri més pel seu interès particular que pel general serà penalitzat. Perquè tornar la papereta als votants, a part de testificar la incompetència dels partits, no tindria per què donar una aritmètica parlamentària gaire diferent de l’actual. Arriba, doncs, l’hora de la veritat. L’hora de la política.
