El risc dels 'lobbies'

L'activitat dels grups de pressió o lobbies constitueix un important fenomen en les democràcies actuals, si bé és encara poc coneguda entre nosaltres. Consisteix en la comunicació amb agents o decisors públics o representants polítics amb la finalitat d'influir en la presa de decisions públiques, desenvolupada per o en nom d'un grup organitzat.

De les dades disponibles se'n desprèn l'existència de nombrosos grups de pressió operant a la UE i a Espanya. Sent un element consubstancial a les democràcies i potencialment positiu (s'atribueix a Kennedy haver dit que els lobbies li explicaven en minuts el que els seus col·laboradors trigaven dies), el cert és que la influència indeguda dels lobbies constitueix, així mateix, un perill real per al bon funcionament de la democràcia i un factor de risc de corrupció. Això ja va ser destacat per Adam Smith al segle XVIII, en la seva clàssica obra La riquesa de les nacions, a l'assenyalar que qualsevol proposta d'una nova normativa de comerç que provingués d'empresaris hauria de ser sempre analitzada amb màxima cura per evitar perjudicis al bé comú.

Avui es tracta d'acceptar el seu paper i injectar transparència i la justa dosi de formalitat en la seva activitat, mitjançant una adequada regulació que protegeixi els interessos generals, equilibri el tauler de la participació en la presa de decisions -especialment quan es tracta d'elaborar lleis, reglaments o ordenances locals- i eviti la negociació restringida, informal i opaca, en la qual la influència acceptable pot passar a ser indeguda i constituir un delicte de tràfic d'influències, encara que sigui molt difícil de provar a la pràctica. Millor prevenir, doncs, que curar.

Si bé és més popular el paper dels lobbies respecte als nostres parlaments, a Espanya un 90% de les lleis finalment aprovades parteixen de projectes elaborats en el si de l'Administració i aprovats pels governs, àmbit que fins al moment ha sigut objecte de menor interès. És coneguda l'activitat de certs grups de pressió consistent a enviar esborranys de noves normes jurídiques, favorables als seus interessos, a les autoritats. Així, ALEC (American Legislative Exchange Council), un grup de pressió nord-americà, es vanagloria del fet que un 17% dels seus es converteixen en lleis vinculants. No disposem encara de dades sobre aquest tema al nostre país…

Entre nosaltres, el Parlament estatal ha conegut diversos intents de regular aquesta qüestió, fins al moment infructuosament, incloent-hi la gran ocasió perduda per la llei estatal de transparència i bon govern del 2013. En l'àmbit autonòmic, només Catalunya ha regulat fins ara un registre obligatori de lobbies. No obstant, no existeix una clara regulació de l'anomenada empremta legislativa, recomanada per l'OCDE: això és, un document públic que registraria el moment, la persona i l'objecte d'un contacte del poder normatiu amb una persona física o jurídica, amb l'objectiu d'assegurar que la influència dels grups d'interès en el desenvolupament de polítiques públiques mitjançant normes no és indeguda.

Però amb la referència de l'article 10 de la llei catalana del 2014 de transparència i bon govern a l'obligació de fer públics els documents generats «per la intervenció dels grups d'interès» n'hi hauria d'haver prou perquè les autoritats registressin i donessin publicitat a aquests contactes. És més, el Tribunal de Justícia de la UE ha dit en una sentència de 12 de juny del 2014 (en un cas en què estaven involucrats Intel i Dell) que del dret a una bona administració del qual disfrutem els ciutadans davant les institucions de la UE (i davant les autoritats a Espanya també) se'n deriva directament una obligació jurídica exigible a les autoritats de fer públics els contactes amb privats i els documents proporcionats per aquests.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

en tot CAS  caldrà estar atents al que passi en l'aplicació quotidiana de la recent legislació en relació amb aquest tema. Perquè el paper dels lobbies en la nova normativa que es vagi aprovant (o no) en el futur és un assumpte de pràctica política i administrativa neta, decent i imparcial, com a garantia d'una bona administració i d'un compromís real contra la corrupció. Que la societat vetlli per això serà crucial en la lluita pel bon govern regulatori que permeti la sostenibilitat econòmica i el just repartiment entre tots dels impactes positius i negatius de les normes.

Professor de Dret Administratiu (UB)  i autor del llibre 'Negociación de normas y lobbies'.