Noves tecnologies i límits constitucionals
Internet i feudalisme empresarial
Accedir al contingut del correu d'empresa d'un treballador vulnera el seu dret a la intimitat
En memòria de Francisco Rubio Llorente.
La irrupció del correu electrònic a l'empresa i en les relacions socials ha suposat un canvi radical en les comunicacions. L'e-mail no és un simple substitutiu del telèfon fix. Les extraordinàries possibilitats que ofereix per a la transmissió de missatges i documents a través del ciberespai han suposat una revolució copernicana. Però el seu ús per part dels professionals en l'empresa planteja la qüestió dels límits al seu ús i la legitimitat de l'empresari per intervenir sobre aquestes comunicacions.
La qüestió es va suscitar l'any 2000 amb un cas resolt per la Sala Social del TSJC (cas Deutsche Bank). Es tractava d'un supòsit d'ús abusiu del correu de l'empresa per part d'un treballador que va inundar els seus companys amb missatges de contingut jocós i eròtic. Era un cas de fàcil decisió, per al qual es van estimar les pretensions de l'entitat bancària, i es va declarar procedent l'acomiadament. Però el tema de fons segueix present: ¿ L'empresari pot en qualsevol cas accedir al correu del treballador a l'empresa?
En principi, l'acte d'accedir a l'e-mail posat a disposició del professional que presta serveis en una empresa ha de ser inscrit en el context de les potestats de direcció i autonomia organitzativa que correspon a l'empresari, en el marc de la llibertat d'empresa (art. 38 de la Constitució). En efecte, l'empresari que és el propietari de l'ordinador i de l'adreça de correu pot verificar l'ús que se n'estigui fent. Però no pot ser un accés incondicionat. Els drets del professional no es queden a la porta de l'empresa i s'ha de tenir present que durant les hores de feina no pot viure aïllat del seu àmbit personal.
La intercepció d'una comunicació realitzada en horari laboral pot ser inscrita en l'àmbit de diversos drets fonamentals tutelats per la Constitució. Per exemple, el dret al secret de les comunicacions (art. 18.3), quan estableix que «es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegràfiques i telefòniques llevat de resolució judicial». La seva garantia constitucional comporta la llibertat de comunicació i afecta qualsevol modalitat d'intercomunicació privada. Protegeix la reserva de la comunicació realitzada, amb total independència de quin sigui el seu contingut. És a dir, el dret al secret de les comunicacions és una garantia formal, amb independència del que s'hagi dit. En segon lloc hi ha el dret a la intimitat com a dret susceptible de ser lesionat, una eventualitat que pot o no donar-se. En efecte, només serà així si el contingut de la comunicació que ha sigut interceptada incideix sobre aquell àmbit de la vida privada que és inaccessible als altres excepte prèvia autorització de l'interessat. Aquest és el marc constitucional que s'ha de tenir en compte.
Notícies relacionadesL'ús de qualsevol de les aplicacions d'internet a l'empresa per comunicar-se és avui un tema recurrent. El Tribunal Constitucional ja ha tingut alguna ocasió per pronunciar-se sobre la qüestió i ho ha fet de manera molt deferent amb la capacitat de l'empresari per endinsar-se, fins i tot, en el contingut dels correus emesos pel professional (STC 241/2012, cas, Programa Trillán). Per la seva part, el 12 de gener passat el Tribunal Europeu de Drets Humans ha mantingut la mateixa posició en el supòsit d'un enginyer romanès acomiadat de l'empresa per fer ús de Yahoo Messenger amb fins personals. Igual que va passar en el cas espanyol per justificar l'acomiadament, l'empresari no tan sols es va limitar a verificar que els destinataris de les comunicacions no eren de l'àmbit empresarial, sinó que també va accedir al contingut explícit dels missatges. Davant aquesta circumstància, l'enginyer afectat va invocar la vulneració del seu dret a la intimitat. No obstant, el Tribunal d'Estrasburg va considerar legítim l'esmentat accés a fi de verificar que els seus empleats compleixen amb les seves funcions professionals.
Es va tractar, no obstant, d'un criteri contrari al dret a la intimitat. Perquè, en el cas d'un ús inadequat de la connexió amb els serveis d'internet de l'empresa, al marge dels acords previs respecte al tema, l'empresa sempre disposa de mitjans tècnics per comprovar-ho, sense necessitat d'entrar forçosament en el contingut. El més rellevant a efectes laborals era comprovar l'ús del correu amb fins personals, però no el seu contingut. Al fer-ho així, el tribunal aplica un criteri desproporcionat, i avala una mesura empresarial més pròpia d'un feudalisme industrial de nova planta, incompatible amb els drets del professional que presta serveis a l'empresa.
