OPINIÓ
Blanquerna, el judici a molt més que un 'escrache'
jrico32454557 gra066 madrid 18 01 2016 los quince ultras que 160118194023 /
Aquesta setmana s'han celebrat les quatre primeres sessions del judici a quinze ultres per l'atac al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, l'onze de setembre de 2013. L’acció va significar la presentació pública i mediàtica de La España en Marcha, un intent ja fallit d'aglutinar la ultradreta franquista, falangista, neonazi i nacional-revolucionària, amb la confluència i unitat d'acció de Democracia Nacional, Alianza Nacional, una de les tres Falanges -La Falange FE-, Nudo Patriota Español, i Movimiento Católico Español.
Grups que amb la repercussió mediàtica d'aquella acció que va tenir lloc hores després de l¿èxit de la cadena humana de la Via Catalana, es col·locaven a primera línia dels que des de l'Estat espanyol rebutjaven el Procés català cap a la independència.
I quatre setmanes després, posaven a la primera plana informativa l'acte ultra fins llavors marginal de cada 12 d'octubre a Montjuïc. En aquell acte va intervenir el general Blas Piñar Gutiérrez, fill de l'històric Blas Piñar de Fuerza Nueva, que amb el currículum d'advocat i general que va comandar les tropes espanyoles a Bòsnia i, posteriorment l'any 2005, va ser cap de la delegació espanyola en en Comandament Central nordamericà d'USCENTCOM, a Tampa, Florida, esdevenia com la persona idònia per encapçalar la candidatura ultra a les eleccions europees.
Però en aquell acte de Montjuïc, La España en Marcha va començar la seva crisi autodestructiva, quan el líder d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, condemnat per intentar llançar còctels molotov a un autocar que portava familiars de presos d'ETA, va fer una crida a la lluita armada i la resposta violenta enfront el Procés català. Allò va motivar dies després una dura desqualificació del president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que digué que semblava que Peña demanés que es detingués ja els líders de La España en Marcha i se la il·legalitzés, cosa que motivà una dura desqualificació personal de Peña cap a Canduela. I la possibilitat que el general Blas Piñar encapçalés la candidatura de les europees de maig de 2014 es va esvair i Democracia Nacional es va presentar pel seu compte, al marge de La España en Marcha. Unes eleccions en les quals, a diferència del que va passar a la majoria de països europeus, els dividits grups ultres espanyols van treure uns resultats molt dolents.
En el judici d'aquesta setmana els quinze acusats han comparegut sense una estratègia comuna de defensa. I així, mentre tretze dels acusats es van negar a respondre a les preguntes de l'acusació particular, exercida pel grup parlamentari de CiU, per la Generalitat i per TV3 -pel càmera agredit-, dos més, els vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, que va tirar a terra el micro i va agredir el càmera, i el falangista Juan Luis López, que està acusat d'agredir i amenaçar el delegat de la Generalit Josep M Bosch, sí que ho van fer.
Tots quinze, a preguntes del fiscal i els seus advocats han declarat que l'acció es va organitzar de manera espontània des de les xarxes socials per protestar contra un acte independentista que es feia a Madrid, i que només va ser una acció pacífica similar als ‘escraches’ de la Plaforma d'Afectats per la Hipoteca. I per aquest motiu, els seus advocats demanen que, com a molt, els fets siguin considerats una falta.
Tal com està anant el judici sembla poc probable que es condemni els quinze acusats als 16 o 17 anys que demanen les acusacions, però sí que cinc d'ells acabin amb condemnes de tres o cinc anys de presó. Em refereixo al falangista Jesús Fernando Fernández, que anava amb la cara tapada, va empènyer i agredir el llavors diputat d'Unió, Josep Sánchez Llibre, i se l'ha identificat com el que va llençar gas pebre irritant; a Juan Luis López, que hauria sacsejat i amenaçat el delegat de la Generalitat; a Pedro Chaparro per tirar el micro a terra i agredir el càmera de televisió, i Tomás Bor que, sorprenent a tothom, va reconèixer haver estat ell qui va trencar a patades la porta del local.
A la sessió de dijous, en la qual va declarar el ja exdiputat d'UDC, Sánchez Llibre, les organitzacions ultres van convocar a rebre'l a la porta de l'Audiència de Madrid amb pancartes i crits contra el separatisme, fet irònic quan els diputats catalans que eren aquell onze de setembre a Blanquera eren socialistes o d'Unió que, en no compartir el caire independentista de la Via Catalana, van preferir quedar-se a Madrid. Com es veu a les imatges quan s'empeny Sánchez Llibre, té al seu costat els diputats socialistes Joan Rangel, Teresa Cunillera i Roman Ruiz, i és Rangel un dels que l'agafa pel braç i l'atura quan el democratacristià té l'instint d'empaitar l'ultra.
En les sessions d'aquesta setmana, que han començat amb retard per la demora d'algun acusat resident fora de Madrid, s'han produït llargues esperes en els estrets passadissos, cosa que ha generat aquelles situacions tenses i còmiques que, com el camarot del germans Marx, acusats i acusadors coincideixen en un espai reduït. I dijous es va produir una situació d'aquestes que tant suc donarien en un programa d'humor. Així l'acusat Juan Luis López -el que va sacsejar i amenaçar el delegat de la Genarlitat- coincidia colze amb colze amb Sánchez Llibre als urinaris. I López li diu educadament que només van fer una acció pacífica contra els independentistes com vostè que volen trencar Espanya. Sánchez Llibre hi respongué: "Jo independentista? Sóc d'Unió i precisament per no ser independentista, ara ja no sóc diputat!"
Ara caldrà veure dilluns que es visionaran els tres vídeos de l'atac, com els valoren els advocats de la defensa que repetiran que allò només va ser un ‘escrache’, i què diuen els advocats de l'acusació. Els dies següents el fiscal, les tres acusacions i els advocats dels quinze faran les seves conclusions, i les penes que demani el fiscal seran molt indicatives de com anirà la sentència. I encara que finalment només quatre o cinc acabaran a la presó, no oblidem que militants d'algunes d'aquestes organitzacions com Democracia Nacional o Alianza Nacional han estat condemnats i són o han estat a la presó per actes com apunyalar un jove antifeixista al metro, per intentar matar un antifeixista a Manresa o per intentar cremar un autocar amb familiars de presos d'ETA. Evidentment l'atac de la Blanquerna va ser quelcom molt diferent. Però es va rebentar de manera violenta un acte pacífic que, precissament perquè els agredits no van respondre amb el mateix llenguatge, no va anar a més.
