La fiscalitat com a permuta

El ple del Fòrum Tributari de Grans Empreses, que reuneix 86 empreses de diferents sectors, com Telefónica, Repsol, Bankia, El Corte Inglés, Endesa, Gas Natural, Inditex, Michelin, Renault i Vodafone, entre altres, ha arribat a un pacte amb l'Agència Tributària, en forma d'annex al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, que, si bé planeja reforçar la relació cooperativa entre Hisenda i les empreses adherides a aquest instrument, segons la nostra opinió aquest pacte pot significar una discriminació respecte a un important nombre d'empreses del nostre país pel que fa a seguretat jurídica i també diferència en el tracte.

Aquest pacte suposa, comptat i debatut, que les companyies adherides al citat Codi de Bones Pràctiques Tributàries -la majoria grans empreses, encara que l'adhesió està oberta a companyies de qualsevol volum, estiguin o no representades al Fòrum de Grans Empreses- es podran beneficiar (sempre que decideixin voluntàriament realitzar aquestes accions) que l'Agència Tributària les informi amb antelació d'una eventual inspecció i de quins són els seus últims criteris administratius i jurisprudencials, per tal d'evitar i suavitzar conflictes i agilitzar el control tributari.

A canvi d'això, les empreses, paral·lelament, hauran de portar a terme determinades actuacions tendents a informar l'Agència Tributària sobre certes decisions en matèria fiscal. Així, entre altres mesures, les empreses hauran d'informar de la seva presència en paradisos fiscals, indicant quin rendiment generen i quant tributen per aquest; la seva estructura de finançament i els seus riscos fiscals. En aquest sentit, es considerarà una pràctica indicadora de compliment que l'òrgan d'administració de la societat hagi fixat o conegui la política fiscal de la companyia i hagi aprovat les operacions i les inversions amb un especial risc fiscal. A més a més, es valorarà el coneixement de la política de governança fiscal de la companyia per part dels alts directius.

¿Què es pretén amb la fixació d'aquests indicadors? Per part de les (grans) empreses, demostrar un compromís més gran, més responsabilitat social corporativa en relació amb la tributació: en definitiva, més transparència fiscal. Per part de l'Agència Tributària, oferir més seguretat jurídica en el compliment de les obligacions tributàries i, sobretot, pal·liar el disgust de les multinacionals per la reforma recent de la llei general tributària. I és que arran de la reforma, al marge de la famosa llista de morosos o de reformar l'antic frau de llei perquè sigui sancionable, a més a més es reforcen notablement les facultats de la Inspecció. En aquest sentit, es modifiquen qüestions tan importants com el termini per realitzar actuacions inspectores, que s'amplia amb caràcter general a 18 mesos, podent arribar a 27 en determinades circumstàncies; desapareixen les dilacions imputables al contribuent i els supòsits d'interrupció justificada de les actuacions inspectores; no hi ha límit temporal a la possibilitat que Hisenda comprovi o investigui, en el sentit que si et regularitzen un any no prescrit, l'Administració pot revisar fets, actes o negocis realitzats pel contribuent en un any que ja ha prescrit; per a deduccions o bases imposables negatives, per exemple, el termini de prescripció serà de 10 anys, a comptar des de l'endemà de la finalització del termini de presentació de la declaració en què es recull el citat crèdit fiscal; s'aclareix que el termini de prescripció del dret de l'Administració per determinar quant es paga per IBI o per IAE comença a comptar des de la data de meritació (data en què neix l'obligació tributària) de l'impost.

El pacte de l'Agència Tributària amb les multinacionals no està lliure de crítiques. Si bé, per un costat, tots entenem que l'objectiu de l'acord és la transparència i que el mitjà per aconseguir-la és la cooperació a manera de permuta (jo et dono informació, tu m'avises de com i per on vindràs); per un altre costat, el mitjà que ens porta a un resultat tan desitjat no els deixa indiferents a tots: la mesura suggereix certa discriminació per als que hagin de seguir aguantant el natural -fins ara- element sorpresa de tota regularització, així com els canviants criteris administratius i jurisprudencials.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diguem que, d'alguna manera, parlem de seguretat jurídica a la carta: determinades empreses disposaran d'informació privilegiada a canvi de complir amb les obligacions tributàries amb què tota empresa ha de complir. Sembla que, una vegada més, l'interès comú preval sobre la llegendària igualtat davant la llei. Tant de bo el fi, en aquest cas, sí que justifiqui els mitjans.

Fiscalista a Martínez Comín i professora de la Universitat Pompeu Fabra.