¿Per què està trist Cristiano?

L'any 2003, elGovern popularva introduir la rebatejada com'llei Beckham', és a dir, un règim especial per atraure professionals estrangers qualificats, oferint-los l'opció de tributar, durant l'any en què es produeix el canvi de residència i en els cinc següents, al tipus fix de no residents (abans del 24%, actualment del 24,75%), en lloc del tipus aplicable als residents (que, per a les rendes més elevades, avui pot arribar fins al 52%, a Madrid, o el 56%, a Catalunya). L'objectiu era que l'eventual reducció en la recaptació inicial es compensés amb un increment de l'activitat econòmica gràcies a la captació de talent. Entre altres requisits, per acollir-se l'estranger no podia haver residit a Espanya durant els 10 anys anteriors, cosa que per exemple va impedir aRonaldo Nazário de Limaacollir-se al règim.

Com que el primer de beneficiar-se d'aquesta norma va serDavid Beckhamquan va fitxar pelReial Madrid, el seu cognom es va convertir en el sobrenom de la norma. Encara que l'objectiu no era sols captar talent esportiu, els principals beneficiats han estat els clubs de futbol atès que els sous dels esportistes es negocien en net i són els clubs els que assumeixen la càrrega impositiva. A l'aconseguir que aquesta fos menor, els clubs es van aventurar a fitxar més i a millor preu, de forma que l'“eina cercatalents” es va acabar convertint en un mecanisme idoni per fitxar grans estrelles a “preu de saldo”.

Llavors resultava molt més beneficiós fitxar un futbolista estranger que un d'espanyol, ja que per la mateixa quantitat neta pactada, el menys costós per al club era l'estranger, en aplicació del règim especial d'impatriats. Bufetada al principi d'igualtat per a uns; lliga d'estrelles i estímul a l'esport nacional, per a uns altres.

¿I quin estalvi li va suposar al Reial Madrid, en termes tributaris, fitxar David Beckham en lloc d'un jugador resident a Espanya? Si amb David Beckham es va pactar un sou net de 6 milions d'euros per temporada, al Reial Madrid això li va suposar un cost brut de 7,9 milions d'euros (aplicant el tipus fix vigent llavors del 24%). En canvi, contractar qualsevol altre jugador resident a Espanya li hauria suposat tributar al tipus màxim de l'IRPF (llavors, al 45%), i per tant, un cost brut total de 10,9 milions euros. L'estalvi per al Reial Madrid va ser de 3 milions d'euros a l'any.

Però des de l'1 de gener del 2010, elGovern socialista, davant l'abús dels clubs de futbol, restringeix l'aplicació del règim d'impatriats, aplicant un nou requisit: que les retribucions previsibles derivades del contracte de treball no superin els 600.000 euros anuals. Atès que els astres del futbol tenen sous bastant superiors a aquest límit, amb la reforma arriba la denominadaabolició de la 'llei Beckham': és cert, ja no té cabuda per als futbolistes, però ¡compte! continua vigent per atraure un altre tipus de capital humà, previ compliment de la resta de requisits.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Com que la norma no tenia caràcter retroactiu, els contribuents desplaçats a Espanya abans de l'1 de gener del 2010, podien seguir beneficiant-se de la 'llei Beckham', tal com van ferCristiano RonaldooKaká. El problema arriba amb les renovacions de contractes. Cristiano Ronaldo, que va fitxar pel Reial Madrid el 2009, finalitza el seu contracte el 2015. Per a l'exercici 2013, per exemple, que l'astre cobri la quantitat de 12 milions d'euros nets, suposarà al club assumir un cost brut, sumant sou i impostos, de 15,95 milions d'euros, aplicant el tipus fix del 24,75%. Però, a partir del 2015, si Cristiano es queda al Reial Madrid, haurà de tributar com qualsevol mortal, al tipo màxim de l'IRPF: si el club manté la seva fitxa de 12 milions nets per temporada, al club li costarà 25 milions euros (suposant, en el pitjor dels casos, que el tipus màxim d'IRPF segueixi sent del 52%, a Madrid). Però és que si a més Cristiano vol que li apugin el sou --¡n'hi ha per pensar-se la seva renovació i deixar que continuï trist!.

¿Quines opcions tenen els clubs? O bé fitxen grans estrelles internacionals assumint el seu gran sou i la quantitat d'impostos que això comporta, o bé aposten per grans jugadors del planter --per exemple, l'última Pilota d'Or--, que amb el mateix nivell esportiu sembla que no ploren per cobrar menys que els intocables astres internacionals.