De nadons, polls i caspa

En l’estrena d’una temporada parlamentària que es presenta trepidant, el Congrés ha projectat una galeria d’imatges inèdites i, per alguns, incòmodes. La negociació entre PSOE, Ciutadans i PP va limitar el paper institucional de Podem, que ho va compensar amb un meditat protagonisme estètic. La palma se la van emportar Carolina Bescansa i el seu fill Diego, el primer nadó alimentat als escons de la Carrera de San Jerónimo. Van completar la iconografia podemista les llàgrimes i el puny aixecat de Pablo Iglesias, així com les rastes d’Alberto Rodríguez. 

    La maternal exhibició de Bescansa ha sigut titllada de «postureig» per rivals, coreligionaris i algunes veus feministes. És obvi que la diputada no va bressolar el seu fill a l’hemicicle per necessitat o obligació, sinó per posar el focus mediàtic en un greu problema social que, desafortunadament, concerneix més les dones que els homes: les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, que les perjudica salarialment i psicològicament.

Els gestos i la política

Notícies relacionades

Les rastes que inquieten Rajoy i Villalobos

Bescansa i el seu bebè, protagonistes dels mems de la primera sessió del Congrés

Més que criticar la conducta de la parlamentària, ses senyories haurien d’esforçar-se perquè els costums de la Cambra i les lleis que aquesta promulga ajudessin a racionalitzar els horaris i a fomentar la igualtat entre homes i dones, tant en drets laborals com en obligacions domèstiques. El dia que sigui un diputat qui porti un nadó a l’escó haurem avançat una mica.

    Resulta sorprenent que se censurin gestos simbòlics com aquest, com si la política no fos, la majoria de les vegades, un seguit de gestos de cara a la galeria. ¿Què va fer Aznar, si no un gest, a l’elegir dues dones per presidir el Congrés i el Senat el 1996? ¿I Zapatero al crear el Ministeri d’Igualtat? Simbòlica va ser també la negativa de la Zarzuela a rebre Forcadell. I la decisió de no agrair a Mas els «serveis prestats». I la promesa del càrrec de Puigdemont, aliena al Rei i a la Constitució. I fins i tot les paraules de Villalobos (PP) sobre el pentinat del podemista Rodríguez –«que portin rastes però netes, perquè no m’enganxin polls»–, símbol d’una mentalitat casposa que la política hauria d’eradicar.