Els anys de Cela, Cervantes i Shakespeare

Llegeixo al Dominical d'EL PERIÓDICO que aquest any es commemorarà el centenari del naixement de Camilo José Cela, l'escriptor en castellà, amb antecedents gallecs i amb vincles anglesos. Si encara visqués potser em diria: «Fixa't, Josep Maria, els mediocres arrasen». Evidentment, no era un mediocre. A més de ser un escriptor que va posar pólvora estilística en la narrativa castellana i sentir-se un personatge -ho era- li agradava escandalitzar en públic.

En privat era un altre, sobretot si l'altre era algú com jo, que no estava preparat per ser brillant ni m'ho proposava. Vam fer junts un viatge a peu pel Pallars i la Vall d'Aran i em vaig trobar amb un Cela tranquil, discret, un company còmode i gens exhibicionista. No exercia de sarcàstic, i ho era quan en un viatge que va fer a l'Amèrica del Sud, si no m'equivoco, un periodista va cometre la imprudència de citar-li un altre escriptor de l'època, Zunzunegui. La resposta de Cela va ser tan original com malèvola: «No ho hem pogut evitar».

Ara no es parla gaire de Cela. La veritat és que va patir el pitjor càstig que pot rebre un escriptor que ha conegut l'èxit: deixar d'interessar. Ell tampoc va poder evitar-ho. Ara se celebrarà el centenari del seu naixement. I la notícia que he llegit em fa saber que en aquest mateix any es commemorarà, a més del centenari de naixement de l'escriptor gallec, els 400 anys de la mort de Shakespeare i de Cervantes.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Quatre-cents anys són molts anys. Una generació darrere l'altra. Un procés constant d'innovacions en tots els àmbits. En les idees, els costums, els oficis, les relacions familiars, les tècniques, la medicina i la cirurgia. Ens consta imaginar un passat, les tècniques, la medicina i la cirurgia. Ens consta imaginar un passat tan remot. Perdonin la intrusió personal: si ja ens consta tant recuperar, a molts, les vivències de la nostra joventut...

Cervantes encara és llegit, i el teatre de Shakespeare encara fa viure els deus personatges. Els segles se'n riuen, dels anys.