editorials
La refundació de Convergència
L'endemà que es confirmés el no de la CUP a la investidura d'Artur Mas, podem donar gairebé per segures unes noves eleccions autonòmiques a Catalunya, les quartes en cinc anys. A l'espera de conèixer avui les seves intencions, Mas va avançar ahir que se sent amb ganes de «plantar cara als que posen les coses difícils» i amb forces per «seguir lluitant». CDC va assegurar al migdia que no presentarà un candidat alternatiu com demanava la CUP, avançant-se així també a una hipotètica demanda d'ERC, per evitar les eleccions. Pocs dubtes queden, doncs, que Mas concorrerà als comicis de març com a líder de CDC, en aliança o en solitari. Ahir mateix, Josep Rull avançava la predisposició a repetir la fórmula de Junts pel Sí, una cosa que dista de ser l'opció d'ERC, convençuda que pot guanyar les eleccions i segura que ha pagat un peatge per l'abraçada de Mas.
Convergència està en una situació molt delicada. De ser la força hegemònica a Catalunya, la seva representació ha minvat a mesura que abraçava l'ideari independentista. El partit ha seguit rere el seu líder en aquest viatge a la «desconnexió» i ha convertit aquesta marxa bastant improvisada en una cosa semblant a una fugida. CDC té el doble problema d'haver perdut el suport dels que no combreguen amb el gir independentista i dels que han escollit altres opcions d'aquest àmbit perquè la seva ràpida mutació no els resulta creïble. Mas necessita refundar el partit, però no té temps. La Convergència de les retallades i de la corrupció (orgànica i de la família Pujol) pesa com una llosa sobre l'intent de tornar a ser el que va ser.
El partit no pot sotmetre la societat catalana a l'estrès electoral continuat mentre busca la seva nova identitat sense perdre el control de les institucions i a qualsevol preu. Els errors comesos en el desesperat intent d'acord amb la CUP així ho testifiquen. Convergència ha d'abordar un congrés amb tranquil·litat. Reformular el seu ideari, la seva estructura organitzativa, la seva direcció, desprendre's de l'hiperlideratge -primer de Pujol i després de Mas-, a més a més de reconèixer els errors (i el de la corrupció no es pot ventilar amb quatre paraules). Aquesta nova Convergència, amb el nom que sigui, seria la que s'hauria de sotmetre al veredicte de les urnes.
