El transport i el canvi climàtic

La Conferència de París ha definit els objectius a complir per mitigar els greus efectes dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) sobre el nostre planeta. No obstant, les mesures a desenvolupar a cada país les han d'adoptar les diferents administracions. El sector del transport és el responsable a Europa d'un 20% de les emissions de GEI, sent, després del sector energètic, el principal responsable de la generació d'aquests gasos. Per això és adequat reflexionar sobre les actuacions que s'han de portar a terme tant a l'àrea de Barcelona com a Espanya per disminuir l'impacte del sector del transport en el canvi climàtic.

En l'àmbit metropolità és necessari seguir augmentant la utilització del transport col·lectiu -especialment el ferroviari, que fa servir energia elèctrica- en detriment del transport individual. I s'ha de continuar amb l'estratègia d'utilitzar l'aparcament com a eina de regulació de la circulació dels cotxes.

A curt termini els vehicles elèctrics no es generalitzaran, però les administracions han de seguir afavorint/forçant la implantació dels vehicles híbrids en flotes, taxis, autobusos... Encara que no tindrà un impacte immediat, s'ha d'introduir a les ordenances d'edificació l'obligatorietat d'incorporar als aparcaments la instal·lació elèctrica per recarregar els vehicles. En edificis ja construïts se n'ha de subvencionar la instal·lació amb el finançament de les companyies elèctriques, grans beneficiades de l'operació.

Ara bé, a Barcelona el nombre de vehicles que circulen es reparteix aproximadament per la meitat entre residents locals i residents d'altres municipis. Això genera els grans problemes de congestió a l'entrada de la ciutat. Per tant, el repte és traspassar al transport públic els desplaçaments entre Barcelona i el seu entorn. En aquest sentit, és imprescindible que la xarxa ferroviària metropolitana capti una demanda més gran. Per a això és necessari continuar millorant la fiabilitat de Rodalies (infraestructura i trens), coordinar-la amb la xarxa de busos metropolitans i incrementar les places d'aparcament al costat de les estacions.

No obstant, aquestes millores han d'anar acompanyades d'inversions en infraestructura tals com la duplicació de la via entre Barcelona i Granollers en la línia de Puigcerdà i la connexió de la línia de Mataró amb la de Vilanova (costa-costa) i les de l'interior (Granollers amb Martorell). Així mateix, la línia de Rodalies de Sabadell i Terrassa ha d'arribar a la T-1 de l'aeroport. En l'àmbit ferroviari urbà és imprescindible connectar els dos tramvies per la Diagonal. Això captaria nombrosos usuaris del vehicle privat i reduiria la circulació d'autobusos. No obstant, la finalització de la línia 9 en el seu tram central haurà d'esperar, ja que requereix encara una notable inversió i té un moderat impacte en la mobilitat.

Si ens centrem en la mobilitat interurbana, és vital aconseguir una potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril. Per a això, s'ha d'especialitzar la xarxa ferroviària d'ample ibèric per a les mercaderies i rodalies. S'ha de millorar les connexions ferroviàries amb els ports, i així mateix s'ha de definir i millorar una xarxa de plataformes logístiques que permetin un fàcil intercanvi entre el camió i el tren. L'eurovinyeta (als vehicles pesants) s'ha d'introduir de forma generalitzada com una taxa ambiental que grava el transport de mercaderies per carretera, però ha de recaure sobre el carregador i no sobre el transportista.

Pel que fa al transport interurbà de viatgers a Espanya, s'ha de prioritzar l'ús de la xarxa d'alta velocitat. Segurament no tots els corredors construïts o en construcció estan justificats, però una vegada realitzada la inversió se n'ha d'aprofitar la capacitat de transport. En recorreguts inferiors a 600 quilòmetres, l'AVE és totalment competitiu amb l'avió, i això ha de posar en revisió l'actual xarxa d'aeroports. Una forma de potenciar l'AVE és convertir les seves estacions -als centres de les ciutats- en centres intermodals on convergeixin les diferents formes de transport i on es permeti un elevat ús del sòl.

PEL que FA a la xarxa d'alta velocitat a Catalunya, a mitjà termini s'ha de plantejar una connexió directa entre Lleida i Barcelona per Igualada i que entri a Barcelona per darrere de Collserola i cap a la Sagrera. Aquesta nova infraestructura ajudaria a compensar la utilització de les estacions de Sants i la nova Sagrera i evitaria la saturació de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Tarragona.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquestes mesures es podrien executar els pròxims dos decennis i ajudarien a aconseguir una mobilitat més sostenible i els objectius plantejats a París.

Enginyer de camins.