Els temes clau del tramvia de la Diagonal

Qualsevol expert en transport públic que hagi treballat durant anys en aquesta indústria que analitzi la xarxa de transport públic de Barcelona, que disposi de la demanda i l’activitat del tram central de l’avinguda de la Diagonal i l’existència de dues xarxes tramviàries que finalitzen als dos extrems d’aquesta, dictaminarà que la solució idònia per donar servei de transport col·lectiu a aquesta zona és connectar les dues xarxes de tramvia al llarg d’aquesta via. A vegades els estudis amb centenars de pàgines sol·licitats per parts interessades tenen menys valor que el judici dels verdaders experts.

    M’arriben informacions que alguns responsables de l’ajuntament de Barcelona estan preocupats per les afectacions que la implantació del tramvia pugui tenir en alguna de les interseccions de la Diagonal o les dificultats que es puguin produir en alguns girs circulatoris ara existents i que s’haurien de prohibir, i fan d’això un discurs per guanyar l’adhesió d’altres grups polítics. Segons el meu parer són temes de detall que no s’han d’abordar en el moment actual i que no tenen excessiva rellevància en el projecte del tramvia.

    Les verdaderes decisions sobre el tramvia de la Diagonal han de versar sobre dos temes molt concrets: el model de ciutat que es vol per a Barcelona  (ideologia)  i l’encaix dels actuals concessionaris (economia).

    La plasmació del model de ciutat en el projecte del tramvia de la Diagonal té a veure amb el repartiment de l’espai entre els usuaris de la via, a saber: vianants, transport col·lectiu, bicicletes, distribució de mercaderies i també, i no menys important, arbrat. Com ja he comentat en algun altre article, la Diagonal és una via bàsica per a la circulació però no prioritària. Entre tancar-la gairebé completament al trànsit de pas i mantenir la situació actual caben diferents solucions i –en la meva opinió– s’han de mantenir dos carrils de circulació per sentit més un altre per als autobusos en hora punta i la càrrega i descàrrega en altres hores.

    El tramvia ha de circular pel centre de l’avinguda, i les voreres de nou metres són suficients per admetre els fluxos de vianants i els carrils bici segregats. Aquest repartiment de l’espai, no obstant, és el que han de pactar els grups polítics en funció de les seves pròpies idees.

L’altre tema fonamental que sempre acaba apareixent és l’econòmic. En l’actualitat hi ha dos concessionaris que tenen drets legals que s’han de respectar i, en cas contrari, indemnitzar. Les concessions finalitzen cap al 2030, que tampoc és tant de temps si considerem que encara no s’ha definit el projecte constructiu i que no han començat les obres.

    Encara que l’ajuntament de Barcelona disposa de múscul econòmic, entenc que no s’ha de gastar diners a rescatar concessions quan hi ha altres necessitats (per exemple, el tema de la vivenda per a joves) molt més urgents. Això no ha de ser obstacle per poder pagar l’obra civil de la connexió dels tramvies i renegociar a la baixa les compensacions que actualment reben els concessionaris. (Si, segons diuen la majoria de les estimacions de demanda, el nou tramvia doblaria el nombre de viatgers transportats, els concessionaris no poden aspirar que se’ls dobli la subvenció seguint les fórmules actualment en vigor.) En qualsevol cas, aquest tema resulta clau, ja que un error en el plantejament pot generar molts maldecaps a l’ajuntament.

Notícies relacionades

Els pressupostos del Govern inclouen el tramvia per la Diagonal

Colau insta a corregir "l'anomalia" de la desconnexió del tramvia

Una altra qüestió no fonamental però sí pràctica des de la perspectiva dels polítics són les obres. El període d’execució de les obres és crític, especialment en una actuació que afecta una via i uns col·lectius molt sensibles. Hi ha unes quantes ciutats a França que han implantat el tramvia, el qual ha sigut un èxit una vegada inaugurat, però que li ha costat el cap a l’alcalde per l’execució de l’obra.

    En definitiva, com a persona que va plantejar ja fa 30 anys el tramvia per la Diagonal, no em considero un opinador imparcial però crec –com deia al principi– que en l’actualitat no hi ha dubte respecte a la decisió que convé prendre. No obstant, penso que l’actual grup de govern ha d’intentar –si vol tirar endavant el projecte del tramvia– arribar a un acord amb altres grups polítics en els dos grans temes que he plantejat i després deixar als tècnics la plasmació dels acords.