El pluralisme no era això

El Congrés que es constituirà el 13 de gener reflectirà de manera més fidel la realitat política espanyola que la cambra gairebé bipartida dels últims quatre anys. El 2011 l’esquerra del no ens fallis, decebuda amb el PSOE de Zapatero i Rubalcaba, es va refugiar en l’abstenció i va quedar òrfena de representació política, auspiciant alhora  una majoria absoluta del PP que aviat va defraudar propis i estranys.

La diabòlica aritmètica parlamentària emanada de les eleccions del 20-D no obeeix, per tant, a un error de l’electorat. Exemplifica el càstig al tacticisme i els sectarismes, la nítida aposta de la ciutadania per reequilibrar els pesos i contrapesos de la política espanyola, abonant el terreny al diàleg i la transacció. El poder concebut no com el xec en blanc atorgat a l’omnímode líder, sinó com un dipòsit temporal de confiança a repartir entre uns quants.

‘Aparta’t tu...’

Però els partits, vells o de novíssim encuny, no semblen haver entès el missatge. Des del minut u d’aquest llarg partit que serà la investidura han fixat línies vermelles, exigències irrenunciables, els seus aparta’t tu que m’hi poso jo... Derrotats uns pels escons perduts i altres per les expectatives frustrades, tots pensen més en una eventual repetició de les eleccions que en com governar el país fins al 2020.

Notícies relacionades

Rajoy no renuncia a la investidura i defensa una coalició amb PSOE i C's

Rivera creu que Espanya no pot dependre del fet que Iglesias vulgui unes altres eleccions

Mariano Rajoy s’ho juga tot a una carta: o sotmet el PSOE perquè faciliti la seva investidura, o difícilment repetirà com a candidat.  Albert Rivera es posa el vestit  d’home d’Estat perquè més valen 40 diputats en mà que alguns menys volant. Pedro Sánchez forceja per ser president perquè, si no ho  aconsegueix, l’esperen a la cantonada els seus barons, capitanejats per una Susana Díaz voraç de lideratge. I Pablo Iglesias s’aferra al referèndum segur d’haver trobat un filó per liderar l’esquerra plurinacional i, amb sort, rellevar el PSOE al capdavant de l’oposició.

Una cosa és complir les promeses electorals i una altra atrinxerar-s’hi per procurar-se la supervivència política o conquistar més cotes de poder. El pluralisme polític no era això.