Escenaris de temps constituents

Les eleccions del 20-D han generat immediatament un debat sobre possibles variants de govern que tanca els ulls davant el fet que el seu resultat expressa la crisi i l'esgotament de tot l'escenari polític anterior. I en aquest tancar els ulls, morir per tancar els ulls que diria Max Aub, les alternatives esdevenen poques i forçades. D'una banda, aritmèticament una gran coalició de PP i PSOE, amb variants de govern tècnic afavorit pels grans poders europeus, o un govern només del PP amb l'abstenció de PSOE i Ciutadans (en realitat aquesta és l'única aportació que pot fer el partit taronja, que ha esdevingut clarament irrellevant després de tot el que es prometia l'IBEX-35). D'altra banda, una àmplia aliança que inclogués Podem, a les diferents confluències associades amb ell, a partits sobiranistes i al PSOE. Aliança que el mateix PSOE ja ha declarat per activa i per passiva que no pensa ni considerar. Derogar l'article 135, les reformes laborals o assumir la plurinacionalitat no entra en la seva perspectiva, bàsicament perquè els vells partits en decadència electoral no surten encara del marc mental previ al 20-D.

El debat no és d'aritmètica ni de velles receptes, el debat és d'assumir o no els grans desafiaments constituents d'aquests temps, de posar una espelma per veure si torna el passat o d'assumir el futur. Aquest debat té dos pilars bàsics, democràcia i sobirania que en realitat són un. La pèrdua de democràcia i de sobirania davant els grans poders econòmics, que ens ha empobrit a la majoria i que necessita d'un aprofundiment dels mecanismes democràtics, l'articulació davant la imposició recentralitzadora de la necessitat de l'assumpció definitiva de plurinacionalitat que passa també per l'assumpció del dret a decidir. Es pot intentar evadir això apel·lant a escenaris de "governabilitat", però en realitat sense assumir-ho tota governabilitat serà precària i a allò que es tanqui la porta ara entrarà per la finestra després. Estem en realitat en temps constituents i és d'ells que sorgeix una alternativa de govern sòlida. La resta és optar entre una legislatura extremadament curta o curta a seques, on s'haurà de seguir treballant per a la construcció de noves majories que assumeixin el repte d'aquests temps.

RESULTATS TRANSVERSALS

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A Catalunya En Comú Podem s'ha convertit en primera força política amb uns resultats absolutament transversals. Ha guanyat en gairebé totes les ciutats de l'àrea metropolitana, però també a la demarcació de Tarragona i en ciutats com Lleida o Tortosa i fins i tot al poble més petit del país Sant Jaume de Frontanyà. Ha articulat una alternativa per a les classes populars i mitjanes, ha articulat també una alternativa de país i això s'ha fet a partir de l'aliança fraternal amb Podem, Compromís-Podem i En Marea. En un camí on aquesta proposta s'ha convertit en la segona força a Madrid, el País Valencià, Galícia, Canàries, Illes Balears o Navarra i la primera en nombre de vots al País Basc. Un resultat que, a més, ha brillat especialment on el 24 de maig es van consolidar els ajuntaments del canvi, en les principals capitals de l'estat. Camí emergent que és el futur proper, tot i que alguns vulguin tancar els ulls al present.

L'obertura dels grans debats o és ara –i en ells hem de posar el millor de nosaltres mateixos no en clau de debats de poder sinó de país– o serà més tard, però ja no gaire més tard.